Adelina Escandell i Grases/Responsable de lÀrea Dona EUiALiberté, fraternité, egalité. Aquests conceptes que senten les bases per a la societat moderna eren conceptes que no es preveien per al conjunt de la població, sinó només per a la part masculina. Fins i tot Olympe de Gouges (Declaració dels drets de la dona i la ciutadana), que es va atrevir a defensar els drets de les dones, va acabar a la guillotina.
En aquests quasi tres segles, les dones hem lluitat a tot el món per fer avançar el reconeixement dels nostres drets. Ara no podem entretenir-nos amb explicacions històriques, però cal recordar els avenços que es van donar a l’Estat espanyol en temps de la República i el gran retrocés durant la dictadura franquista. I això ens ha de fer reflexionar que el tipus d’Estat i de govern està del tot relacionat amb els avenços dels nostres drets.
Des de fa quatre anys, a Catalunya sembla que va prenent força la idea que per construir un país cal l’aportació de tothom, homes i dones (en aquest cas). I ha quedat clar que els avenços en igualtat no són un tema privat, sinó que formen part del món públic, i que calen lleis específiques que el possibilitin.
“El govern, compromès en les polítiques de dones, ha incorporat la transversalitat en les seves normatives i plans. Aquesta transversalitat neix del Pla d’Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones a Catalunya (2005-2007), que té com a primer objectiu establir les polítiques de dones com un eix transversal en l’acció de govern, fent de la Generalitat una institució exemplar. [...] Aquesta és una fórmula metodològica que permet aconseguir els canvis estructurals necessaris per fer realitat la igualtat d’oportunitats entre dones i homes” (Institut Català de les Dones).
Aquesta idea de transversalitat, que des d’EUiA hem defensat sempre, cal que impregni tots els àmbits de la societat, i és responsabilitat dels homes i dones d’esquerres d’impulsar-la.
Trobem lleis aprovades a Catalunya en aquesta etapa, més específiques: La Llei de Dependència i la Llei de Serveis Socials. I s’està discutint l’Avantprojecte de Llei dels Drets de les Dones per a l’eradicació de la violència masclista. Una llei imprescindible que aborda tot tipus de violències que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho. Una llei valenta i que nosaltres hem d’impulsar, explicar al conjunt de la societat i mobilitzar perquè es pugui desenvolupar en tots els seus apartats.
Com en tants altres aspectes, serà en l’àmbit de les polítiques econòmiques on es visualitzaran l’impuls i la defensa per a la igualtat. Així, celebrem que l’any 2007 el govern de la Generalitat de Catalunya inverteix 60.756.927,55 € en el V Pla d’Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones a Catalunya (2005-2007), fet que suposa un increment del 32,59% respecte al pressupost per a l’any 2006, que era de 45.823.459,4 €.
Però hem de pensar que aquestes lleis necessiten uns recursos econòmics importants per poder-se desenvolupar. Alguns àmbits d’actuació depenen dels municipis, i és evident que aquests necessiten un augment de finançament per fer front a les seves competències i a la demanda de la societat.
Però en una societat que es guiï per criteris econòmics neoliberals, la situació de les dones no podrà ser d’igualtat. En una societat on els rics són cada vegada més rics, mentre que el nombre de pobres augmenta, les dones no podrem aconseguir la igualtat. Per què no afecta igual homes o dones els tancaments d’empreses? Com afecta les dones que el salari mínim interprofessional estigui a la cua de la Unió Europea dels 15 (només supera Portugal) i no arribi als 600 €, quan a França i altres països està per sobre dels 1.200 €?
Veiem, doncs, avenços molt importants en les lleis que afavoreixen la igualtat real de les dones, però tenim clar que no ens podem quedar aquí. Cal avançar i aprofundir en l’organització i participació d’homes i dones perquè la societat en el seu conjunt sigui més justa i igualitària.Etiquetes de comentaris: Drets Socials
