El mes de desembre passat va culminar a Roma el procés unitari que l’esquerra transformadora italiana ha dut a terme amb la intenció de crear una nova formació que aplegui el conjunt de les esquerres. El resultat és La Sinistra/L’Arcobaleno, que defineix amb claredat la seva voluntat de ser. La formació de La Sinistra comporta la unió del Partit dels Comunistes Italians (PdCI), Rifondazione Comunista (PRC), Els Verds (EV) i els socialistes de Sinistra Democràtica (SD).
D’aquesta unió en sorgeix una federació que implica la unitat entorn a un mateix programa, oberta a totes aquelles persones i formacions que se sentin d’esquerres. El moviment, que es defineix com d’esquerres i ecologista, té com a eixos principals la lluita contra la precarietat, per la pau, pel medi ambient, contra el sexisme i per un estat laic, i l’aprofundiment de la democràcia a Itàlia.
Amb la celebració de l’Assem-blea de les Esquerres i els Ecologistes culmina un procés que des de diferents sectors s’ha anat impulsant els darrers temps per aconseguir la unitat de l’esquerra transformadora italiana. El PdCI ha estat un dels abanderats d’aquesta proposta d’unitat; al seu últim congrés, l’eix central era la unitat de l’esquerra. També el diari comunista Il Manifesto havia convocat jornades de debat sobre la unitat amb la constitució del que es va anomenar la Camera di Consultazione, punt de trobada entre les formacions polítiques i els moviments socials de caire progressista. A les darreres eleccions ja s’apuntava a la unitat, malgrat que finalment només van anar conjuntament al Senat el PdCI i Els Verds. Des de fa mesos, tots quatre partits estan coordinats institucionalment.
La Sinistra neix en un moment de reconversió de l’espectre polític italià i després d’una reforma de la llei electoral que afavoreix els partits més grans, així com de la creació del Partit Demòcrata italià (fet a imatge del partit nord-americà), format també l’any passat i que ha provocat que una part de la socialdemocràcia italiana no volgués assumir les tesis neoliberals del nou partit i conformés Sinistra Democratica, ara dins La Sinistra.
Gerard Baró
Manifest de La Sinistra
“Nosaltres, homes i dones que hem participat en l’Assemblea de l’esquerra i dels ecologistes, ens hem compromès en la construcció d’un nou subjecte de l’esquerra i dels ecologistes: unitari, plural, federatiu. La Itàlia moderna, nascuda de la Constitució republicana, democràtica i antifeixista, necessita una esquerra política renovada [...] Aquests són els nostres principis: igualtat, justícia, llibertat; pau, diàleg de civilitzacions; valor del treball i del saber; centralitat de l’ambient; laïcisme de l’Estat; crítica dels models patriarcals i masclistes.
El subjecte de l’esquerra i dels ecologistes inicia avui el seu punt de partida. Creixerà a través d’un procés popular, democràtic i participatiu, obert a les adhesions col•lectives i individuals, per arrelar-se en la història del país. L’ambició és construir [...] una força gran i autònoma, capaç de competir per l’autonomia, influent en la vida de la societat i de l’Estat, que pesi en la realitat político-social del centre-esquerra.
[...] La Sinistra/L’Arcobaleno que volem és la del treball i del medi ambient. La globalització liberal s’ha basat en una doble desvaloració: la del treball humà i la dels recursos naturals. La reducció a mercaderia provoca la doble ruptura de l’equilibri social i medi-ambiental. L’intolerable creixement de les desigualtats i els canvis climàtics insostenibles tenen un origen comú i condueixen a la mateixa resposta: un altre món és possible.
Valorar el medi-ambient i el treball [...] és el nucli del pensament nou, que no renuncia a conrear en aquest món l’esperança humana. A Occident, això implica [...] la defensa i la renovació de l’Estat social i el plantejament d’una reforma més gran de la que va conduir a l’Estat social: una societat no consumista, una economia no malgastadora i ecològica, una tecnologia més evolucionada. [...]. El diàleg entre cultures i civilitzacions diverses [...] és encara més essencial en l’època de les grans migracions, de la web i de la comunicació global. La Sinistra/L’Arcobaleno que volem és la de la pau. L’esperit de la guerra amenaça la humanitat. [...] La pau, que ha vist sortir al carrer el moviment de massa més gran des de la postguerra, particularment en ocasió de la guerra iraquiana, és la carta de la victòria [...].
La Sinistra/L’Arcobaleno que volem és la de les llibertats individuals i col•lectives. Les llibertats poden créixer només en un Estat laic. Per això, el laïcisme de l’Estat és un bé no negociable. [...] La Sinistra/ L’Arcobaleno que estimem mira cap a una nova estació de la democràcia italiana. Està preparada per assumir, avui i en el futur, responsabilitats de govern o a exercir la seva funció des de l’oposició. Els temes a l’ordre del dia semblen ser “autoritat, governabilitat, decisió” [...].
La Sinistra/L’Arcobaleno contribuirà a renovar el sistema polític i les formes de la participació democràtica, contrastarà amb l’antic transformisme. [...]
Assemblea General de l’Esquerra i dels Ecologistes.
Roma, 8 i 9 de desembre del 2007
Etiquetes de comentaris: Internacional, Italia
