Els comunistes lluiten per aconseguir els objectius i interessos immediats de la classe treballadora, però en el moviment actual hi representen al mateix temps el futur d’aquest moviment. A França els comunistes s’uneixen amb el partit social-democràtic contra la burgesia conservadora i radical, sense renunciar per això al dret de captenir-se críticament davant la fraseologia i les il•lusions provinents de la tradició revolucionaria.
A Suïssa sostenen els radicals, sense deixar de reconèixer que aquest partit està constituït d’elements contradictoris, en part de socialistes democràtics, en el sentit francès, en part de burgesos radicals.
Entre els polonesos, els comunistes sostenen el partit que posa com a condició de l’alliberament nacional una revolució agrària, el mateix partit que realitzà la insurrecció de Cracòvia el 1846.
A Alemanya, tan aviat com la burgesia apareix amb caràcter revolucionari, el partit comunista lluita amb aquesta burgesia contra la monarquia absoluta, els grans terratinents feudals i tota la petita burgesia.
Però en cap moment no deixa de fer desvetllar en els obrers una consciència tan clara com sigui possible sobre l’oposició hostil entre la burgesia i el proletariat, perquè els obrers alemanys puguin servir-se de seguida de les condicions socials i polítiques, que la burgesia haurà d’instaurar amb el seu domini, com a altres tantes armes contra la burgesia, perquè després de la caiguda de les classes reaccionàries a Alemanya comenci immediatament la lluita contra la mateixa burgesia. [...]
En un mot, els comunistes sostenen arreu qualsevol moviment revolucionari contra les condicions socials i polítiques existents.
En tots aquests moviments fan ressaltar sempre el problema de la propietat, sigui quina sigui la forma més o menys desenvolupada que hagi pres, com a qüestió fonamental del moviment.
Finalment, els comunistes treballen arreu per la unió i l’entesa dels partits democràtics de tots els països.
Els comunistes menyspreen d’amagar les seves opinions i intencions. Declaren ben obertament que els seus objectius només poden ser aconseguits amb l’enderrocament violent de tot ordre social preexistent. Que tremolin les classes dominants davant una revolució comunista.
Els proletaris no hi tenen res a perdre fora de les seves cadenes. I tenen un món a guanyar.
Proletaris de tots els països, Uniu-vos!
