El Far: L’art educador.

L’art educador. «L’art és educador en quant és art, però no quan ‘art educador’, perquè en aquest cas no és res, i el no res pot educar. Sens dubte sembla que tots estiguem d’acord en desitjar un art que s’assembli al del Risorgimento i, no per exemple, al del període dannunzià; però en realitat, si bé es considera, aquest desig no conté el d’un art en comptes de l’altre, sinó el d’una realitat moral en comptes de l’altra. De la mateixa manera, el que desitja que un mirall reflecteixi una persona bonica i no una lletja, no desitja un mirall diferent del que té davant, sinó una persona diferent» *.

* Gramsci A., Croce, Cultura i vita morale, pàg. 169-170, cap. «Fede i programmi», de 1911.

«Quan s’ha format una obra de poesia o un cicle d’obres poètiques, és impossible continuar aquest cicle mitjançant l’esforç i la imitació mitjançant la variació d’aquestes obres: per aquesta via no s’obté més que el que sol dir-se escola poètica, el servum pecus dels epígons. La poesia no engendra poesia; no es produeix la partenogénesis; fa falta que intervingui l’element masculí, el que és real, passional, pràctic, moral. Els crítics més alts literaris adverteixen en aquest cas pel qual no s’ha de recórrer a receptes literàries, sinó, com ells diuen, ‘no de tornar a fer-se l’home’. Tornat a ser fet l’home, refrescat l’esperit, sorgida una vida nova d’afectes, d’ella naixerà, sí neix, una poesia nova» *.

* Gramsci A., Croce, Op. cit., pàg. 241-242, cap. «Troppa filosofia», de 1922.

--

Etiquetes de comentaris: El Far, Gramsci