MIQUEL ÀNGEL SÒRIA Primer va ser Noel Nicola. Ahir, 1 de febrer de 2012, sense donar-nos temps a reaccionar, moria Sara González, coneguda entre els seus amics ─qui no ho seria entre els cubans─ com "la Gorda".
La Nueva Trova perd la seva veu femenina, la que ens havia acompanyat des dels inicis i apareixia amb força després de Playa Girón.
La veritat és que encara no he pogut pair la notícia. Com homenatge, permeteu-me que reprodueixi el poema que el seu amic Amaury Pérez li va escriure el 13 de juliol de 2006
A SARA
Es la Gorda mi amada, la he querido
donde el andén dejó la vestidura,
En el tren demencial, en la cordura,
en las sodas, los rones, los vahídos.
Ya no hay otro lugar por ser tenido
que la Gorda no ocupe en mi armadura,
que cuando hay que curar, todo lo cura
y mirándome andar se ha sonreído.
En la piel no le quedan amarillos
soles, de pálida se ufana
y celosa desata los pestillos.
A la hora de amar no se haragana,
Tempestuosa enciende los pitillos
y se fuma mi amor, y se lo gana.
