Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.


MIQUEL ÀNGEL SÒRIA
El 27 de març s'han complert 20 anys de la mort de Vicent Andrés Estellés. El títol és  d'una obra de Simone de Beauvoir que li va fer de llibre de capçalera i que em sembla adient per a recordar-lo. També m'acut un breu poema publicat a "Hamburg":

Des d'aquell lloc, fosc, de la discothèque,

entre aquest fum espesseït, barat,

distanciant un glop i un altre, bec.

M'he mort i no m'ho han comunicat.



M'és més fàcil, per a una nota d'urgència, deixar que sigui el mateix poeta el que expliqui allò que el retrata. Al "Tractat de les maduixes", la seva "crònica personal" puc llegir:

"M'ha agradat molt, des de sempre,  el món, la vida, els arbres, la gent, en tota la seua varietat riquíssima d'actituds, de possibilitats, de coloracions; sempre he tingut, però, la sensació d'incertesa, la por, potser més concretament, i, més pregonament, més central, encara, la sensació que he estat objecte d'un vast i concretíssim frau; la sensació que m'han estafat, en transferir-me provisionalment el do de l'existència i la facultat de perpetuar-la: aquesta sensació ha anat sempre acompanyada, en mi, d'una altra sensació, simultània, molt fonda, de dolor, callat, àdhuc obstinat, en relació justa amb la meua estima per totes les coses, per ara, d'aquest món".



I la seva estima per totes les coses d'aquest món va ser la que el va empènyer a dedicar-li un petit llibre a Salvador Puig Antich.



INTRODUCCIÓ



És temps.

                És temps!

                                 És temps

                                               de dir

                                                           amb la veu alta

    i clara

el nom

            del nostre orgull

                                      el nostre dolor

                                                               la nostra ràbia



És temps.

                És temps!

                                 És temps

d'anar

            amb la cara ben alta

creuant les avingudes

                                   els balcons

                                                     la misèria

                                                                       l'esperança

amb el cor en un puny

                                    enlairat

                                                  més alt que l'alba

molt més

                ferruginós

                                  molt més

                                                 un grapat

                                                                 de metralla



És temps.

                És temps!

                                 És temps

                                                de la rosella

                                                                      declarada

la margarida

                     entre les dents

                                            la lluna clara

el vaixell

                matiner

                             solcant el jorn

                                                    la mar

                                                               extensa i ampla



És temps.

                És temps!

                                 És temps

                                                de dur

                                                             com un grapat de dacsa

el record amarg

                           el record permanent

                                                             la síl·laba estellada

a casa

            el dinar

                         el sopar

                                     a romandre a taula

tant si ens agrada

                             el record foradat

                                                        com si no ens agrada



Companys

                  amics de lluita

                                           amics de mà anhelada!

Jo us recorde

                      caiguts entre la pols

                                                       als peus del mur de l'alba

i vull dur

                el vostre record

                                         la vostra exigència

                                                                         a la meua jornada

Presidireu el dia

                            presidireu els treballs

                                                               presidireu la taula



Molt us recorde

                   amics

                         però si he de ser clar

                                                 potser no us recorde massa



Puig Antich

                   jo t'invoque

                                      i cride

                                                des de la murada

el teu sacrifici

                       la teua mort

                                         la teua amarga matinada

i espere la irrupció

                              de la teua mort

                                                     cruel com no hi ha altra



No duràs

              l'acostumat ram de les flors

                                                        sinó la sang acostumada

que florirà

                 dintre un pitxer

                                        amb aigua

mentre per la finestra

                                  puja el dia

                                                 la brisa

                                                            l'alta

alegria de punys

                          vindicadors

                                            una crònica tendra

                                                                          irada

de banderes

                   de punys

                                  un poble que avança



Puig Antich

                    jo t'invoque

                                        Vine!

                                                  El meu cor t'aguarda

fent senyals a la terra

                                   un alfabet de dol

                                                               i ràbia



Puig Antich

                    vine

                            El meu cor aguarda