La psicoanàlisi i el marxisme conviuen en l’obra de Wilhelm Reich. Deixeble de Freud, el psicòleg austríac es va allunyar del seu mestre per despullar la ciència de la seva neutralitat i obligar-la a prendre partit.Xavier ZambranoL’obra del psicòleg austríac Wilhelm Reich (1897-1957) pretén unir els dos principals corrents rupturistes del segle xx: la psicoanàlisi i el marxisme. Aquest esforç de connexió intel·lectual li costaria en vida el rebuig i la incomprensió d’una i altra trinxera teòrica. Reich creia que la repressió sexual no era un universal verificable en qualsevol temps i cultura, sinó que estava vinculada al mode burgès de relacions econòmiques i a les estructures psíquiques creades per la socialització en un model de família autoritària.
Afirmava que la psicoanàlisi havia de deixar de ser una pràctica per a burgesos i dedicar-se a combatre la institució de la família i el matrimoni. L’any 1928 es va unir al Partit Comunista Austríac i va fundar l’Associació Socialista per a la Investigació i les Consultes Sexuals, amb l’objectiu de fomentar l’educació sexual de la classe obrera, facilitar mètodes anticonceptius i oferir avortaments gratuïts en condicions sanitàries.
Freud no va sancionar aquest gir social i li va retreure haver trencat la neutralitat del psicoanalista. En aquest punt, la ruptura entre mestre i deixeble va ser total. Reich no entenia per què Freud havia introduït en les seves obres tardanes la idea que la repressió era beneficiosa per a la societat, en tant que susceptible d’una sublimació cultural.
Personatge incòmode
L’any 1929 va viatjar a la Unió Soviètica (URSS), experiència que analitza a La revolució sexual, on celebra els decrets de Lenin de 1917 sobre el divorci lliure. Tanmateix, es va adonar que una cosa eren les disposicions legals i una altra molt diferent les estructures psíquiques. En l’àmbit de la sexualitat, aquestes seguirien sent, fins i tot a la URSS, majoritàriament patriarcals i burgeses.
Reich va estudiar els conflictes que la pervivència d’aquestes contradiccions causarien a les comunes soviètiques: “Aquells joves sentien al mateix temps aversió a la família i nostàlgia de la família”. Amb Stalin, la URSS va viure una involució en matèria sexual, i Reich va criticar amb duresa la legislació contra l’avortament i la reintroducció de les lleis contra els homosexuals, contemplades en el segon pla quinquennal.
L’any 1933 escriu La lluita sexual dels joves, que li val l’expulsió del KPD sota l’acusació de donar massa primacia a la vida personal. Perseguit pels nazis, s’uneix al PC Danès, del qual també seria expulsat. De fet, la nòmina de persones ofeses per les seves idees sobre sexualitat traspassa tot tipus de fronteres ideològiques i geogràfiques: expulsat de la Internacional Psicoanalítica i de Suècia l’any 1934; de Noruega el 1939 i, finalment, empresonat el 1956 als Estats Units, on es van prohibir tots els seus llibres. El 1957 moriria en una presó de Pensilvània amb seriosos problemes mentals.
Sexe i política d’habitatge
Reich va fer importants contribucions teòriques a la psicoanàlisi amb L’anàlisi del caràcter (1933), que han estat represes per escoles contemporànies com la Gestalt o la Teoria Primal. El mateix any també faria una notòria aportació a la teoria política amb Psicologia de masses del feixisme. Tanmateix, la seva personalitat delirant de la darrera època i els excessos dels custodis del seu llegat, que no han tingut miraments a modificar les seves obres de principis de segle, han enfosquit la brillantor d’un pensador incisiu. Un pensador que no acceptava el binomi teoria/pràctica.
Quan Reich parlava de repressió sexual, pensava en problemes concrets, alguns amb una preocupant vigència: “Us penseu que la burgesia resoldrà el problema de l’habitatge dels joves perquè puguin tenir intimitat? Penseu que aconseguirà que deixin de patir una vida sexual caricaturesca amagant-se pels portals, les cotxeres i emmig de les bardisses?”
Sex-Pol, Lliga Proletaria per una Política Sexual
La Lliga Proletària per una Política Sexual, fundada l’any 1930 sota els auspicis del KPD (Kommunistischen Partei Deutschlands), va arribar a tenir 20.000 integrants. Les seves principals demandes eren la derogació de les lleis contra l'avortament i l'homosexualitat, el divorci lliure i la gratuïtat dels mètodes anticonceptius. També demanava millores en equipaments com escoles bressol als centres de treball i habitatges socials. La seva tasca era complementada per una editorial, la Verlag für SexualPolitik, que publicava textos didàctics d'educació sexual per al proletariat i articles científics sobre marxisme i psicoanàlisi.
“Demano al lector...”
“Respecte a la meva persona i la meva obra, demano al lector que consideri un fet senzill: els psicoanalistes neuròtics em qualifiquen d’esquizofrènic, els comunistes feixistes em combaten com a trotskista, les persones sexualment lascives m’han acusat de regentar un burdell, la policia secreta alemanya em va perseguir com a bolxevic, la nord-americana com a espia nazi, els xarlatans de la psiquiatria em van titllar de xarlatà, els futurs salvadors del món em van qualificar de nou Jesús o nou Lenin..
Lectures recomanades
La revolución sexual (Ruedo Ibérico, 1970)
La psicología de masas del fascismo (Ediciones Roca, México D.F., 1973)
Etiquetes de comentaris: Cultura, Psicologia
