El projecte comunista és essencialment humanista. Si haguéssim de resumir-ne els objectius en una frase, podríem dir que persegueix situar l’ésser humà i la seva felicitat al centre del desenvolupament econòmic i social. Per aquest motiu, tota acció revolucionària no es pot limitar a provocar canvis polítics, sinó que ha de comptar amb una alternativa per a cada activitat humana, en cadascun dels seus aspectes. Així, per exemple, la professió no té un paper neutral, sinó que està subjecta a tenir un enfocament progressista o conservador. La mateixa consideració mereixen altres esferes, com la del lleure, la del treball reproductiu o la de les relacions personals.
Una de les contradiccions que apareixen en cadascun d’aquests àmbits és l’existent entre homes i dones, entre el sistema patriarcal de dominació masculina i la igualtat d’oportunitats i de condicions. És important mantenir aquesta visió global quan es parla, per exemple, de violència de gènere. No es pot fer referència únicament a les agressions de caràcter físic, ja que les dones la pateixen també en el terreny psicològic i en el simbòlic.Encara més: les discriminacions laborals, la pressió estètica, el repartiment desigual de les tasques de la llar o l’eclipsament en la vida política i associativa, són violències de gènere.
Evidentment, cal sumar a aquesta forma d’explotació les que es deriven per raons de classe. Avui en dia, però, diem que no és cert que unes contradiccions s’hagin de subordinar a unes altres, sinó que cal resoldre-les totes d’una vegada. Si bé és cert que els canvis econòmics estructurals són necessaris per acabar també amb la doble explotació de les dones, no és correcte pensar que suposin automàticament la superació del patriarcat.
Aquesta és una visió economicista, pròpia de l’estancament en el pensament marxista i que denota una visió parcial del projecte de transformació. Un exemple històric d’això el trobem a l’Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica, on es va arribar a afirmar que, un cop feta la revolució socialista, les contradiccions entre homes i dones desapareixien automàticament.
Les visions parcials, però, no només han estat producte de l’economicisme, sinó que es produeixen també des d’altres perspectives. Semblen igualment incompletes aquelles anàlisis que tracten de forma aïllada i preponderant lluites concretes com la de l’ecologisme o la del pacifisme. De nou, n’hi ha prou de constatar que l’objectiu de la felicitat i del ple desenvolupament de les persones inclou també la necessitat d’un entorn habitable i saludable.
A les concepcions parcel·làries podem contraposar-hi una aproximació polièdrica que analitzi i faci front contemporàniament a cadascuna de les contradiccions del sistema capitalista, analitzant-ne les interrelacions i treballant per resoldre-les alhora. Tal com ens explica Mao en la seva obra Les contradiccions, la relació entre totes elles no és estàtica i en cada moment històric cal saber llegir la situació concreta per entendre quina passa al primer pla. Així mateix, la comprensió de cada contradicció particular millora el coneixement de les altres i contribueix a la seva superació.
Etiquetes de comentaris: Editorial
