És doctor en ciències econòmiques i expert en economia mundial, a més de catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona, fundador i coordinador a Espanya del moviment ATTAC i president de l’ONG Justícia i Pau. Es va decantar per l’economia, però la vocació política impregna el seu pensament. Hi ha moltes preguntes al tinter, però li’n plantegem dues: en què hauria de consistir una democràcia participativa? Què tenen a veure els fòrums socials amb el concepte de democràcia participativa?
La democràcia només és completa si és participativa, però no és senzill trobar els mitjans amb què la gent pugui participar en la vida política, que té un caràcter molt formal avui dia: la democràcia parlamentària, els sistemes de representació... Al final, de democràcia, a la representativa n’hi ha molt poca. Dins un partit polític, escasses vegades hi ha eleccions primàries per triar els candidats; no hi ha sistemes de llistes obertes i hi ha una sèrie de problemes que fan que aquesta democràcia sigui feble. Un altre problema gravíssim és que, en una societat on hi ha més d’un 10% d’immigrants, aquests no tinguin dret a vot: això és la marginació completa de la democràcia. Vol dir que la democràcia representativa no ens val: cal buscar-ne una de participativa.
La democràcia participativa no és cap regal: dins Nacions Unides hi ha l’ECOSOC, el Consell Econòmic i Social que, des que es va crear el 1945, sempre ha tingut una mena d’atorgament de personalitat a organitzacions de caràcter molt divers que l’assessoren quan ha de prendre decisions. Clar que és un cas molt particular. Són el que se’n diu organitzacions consultives de NU, que diuen a les NU el que pensen sobre la població, les migracions, l’agricultura, el que convingui.
Com que aquí la democràcia és relativament recent, encara no se’ns governa de la forma que caldria. Només hi ha hagut alguns petits elements de democràcia participativa; per exemple, els pressupostos participatius, que tampoc servien de gaire, perquè la part que és participada és molt petita: la dels pressupostos d’inversió. Els pressupostos de funcionament, que són la part grossa, ja estan predeterminats per les despeses que pot tenir el municipi.
Hi ha poca democràcia participativa en aquest sentit i hi ha un element en el cas espanyol que la dificulta molt: els ajuntaments, el primer graó on seria possible la participació, perquè és molt més fàcil fer democràcia participativa a nivell local que fer-la a nivell estatal, tenen una quantitat de prerrogatives molt menor que, per exemple, als països del nord d’Europa, la qual cosa queda reflectida en la distribució dels diners. A Espanya, els municipis s’emporten el 16% dels diners públics, i a Suècia, el 55%.
Evidentment, si tu treballes amb uns organismes en els quals pots participar, i maneguen el 55% dels diners, pots participar molt més que si només en maneguen el 16%. Si volem que la democràcia participativa avanci, s’haurien de delegar més competències als municipis, cosa que curiosament no vaig veure demanada per cap partit polític a les últimes eleccions municipals.
Dins aquesta democràcia participativa, qui és l’interlocutor? Doncs, majoritàriament, les entitats, els moviments socials, tots els organismes que conviuen dins la societat civil.Quan un dia un ajuntament vol fer, per exemple, el programa urbanístic, primer hauria de parlar amb aquesta societat civil organitzada.
El fòrum social seria l’intent de donar una arquitectura, molt feble si es vol, a nivell mundial a aquesta societat civil organitzada. Els fòrums socials són un instrument, depenent del nivell en què els fem. Un fòrum social local pot ser un instrument, de vegades, de participació a nivell local; un fòrum social mundial ha de ser un element de participació en els organismes internacionals.
Són útils? Jo diria que sí: aquesta vegada que el fem aquí, al mes de gener, potser gràcies a la seva preparació s’han vist les cares entitats i organismes que treballaven a cinquanta metres l’un de l’altre, però cadascú feia la seva vida i, d’aquesta manera, es permet una mica de coordinació o d’acció conjunta. Per tant, per a mi la resposta és favorable, però sempre en el benentès que els fòrums socials no seran l‘única eina de democràcia participativa; en seran una més.Etiquetes de comentaris: contraportada, Democràcia
