Concloem l’entrevista amb la diputada veneçolana, que expressa les seves opinions sobre Hugo Chávez i en dibuixa el perfil polític i humàS.M.“La gran virtut d’Hugo Chávez va ser heretar una societat disgregada, totalment escèptica amb el paper dels partits polítics i les organitzacions socials, i amb una esquerra completament dis-gregada com a conseqüència de la derrota política i militar dels anys setanta, i haver aglutinat un ampli moviment popular. No només això, sinó que va saber convertir-lo en una alternativa real a un projecte que ja havia fet aigües, el de la Quarta República, que havia estat controlat per dos partits, els adecos i els copeianos. Chávez va tenir la capacitat de liderar un poble que el 27 de febrer de 1989, tot i que els mitjans de comunicació ens tenien totalment idiotitzats i ens pensàvem que vivíem en el país de les meravelles, es va trobar amb el sistema esquerdat. Va ser la primera expressió social, d’exhauriment del projecte històric que va néixer després de la dictadura de Marcos Pérez Jiménez, i que aquests sectors, que representaven els interessos de les elits, havien segrestat”.
Tot dintre de la constitució
“Independentment de la seva professió, Hugo Chávez ha demostrat que un home format en l’acadèmia militar pot treballar amb els codis de l’art militar en el camp polític. Ha demostrat ser un gran dirigent polític. Ha tingut la capacitat no només de dirigir un poble que ja s’enfilava cap a la violència, sinó d’enamorar-lo, per iniciar un projecte de manera pacífica i democràtica. També ha demostrat tenir paciència i manegar la democràcia com un valor del desenvolupament de la societat humana, que es tracta de preservar al màxim en la seva totalitat. Com ell diu: Tot, dintre de la constitució i les lleis. Ell mai no pren decisions al marge de la llei o de la constitució, ben al contrari dels sectors de la ultradreta, que d’un sol cop van intentar dissoldre els nous poders”.
Caràcter caribeny
“A l’Amèrica Llatina hi ha diferències en la idiosincràsia dels pobles i, tot i que des del punt de vista de la geometria del poder a Veneçuela se la classifica com un país andí, la seva idiosincràsia és molt caribenya. Ens assemblem als cubans, als porto-riquenys, als panamenys als dominicans; i tenim allò que s’anomena el realisme màgic i, per tant, utilitzem molt l’humor, ens riem de nosaltres mateixos, de l’adversitat, i utilitzem molt les metàfores, l’humor negre... Si hi ha hagut un president que s’assembli a Veneçuela i que passi per alt les formalitats del càrrec, aquest és Hugo Chávez”.
Paciència amb els provocadors
“Nosaltres diem: Més poder per a la societat, perquè aspirem a una societat conscient i organitzada, capaç de controlar l’Estat, i no a la inversa. I creem les eines jurídiques per fer-ho. Chávez va crear més institucions, com ara la defensoria del poble, i instruments com el referèndum revocatori. I va tenir paciència davant els cops d’Estat i les provocacions de la ultradreta, que té grans suports internacionals. A tall d’exemple, només cal recordar que la banda presidencial que el president de Fedecámaras, Pedro Carmona, es va col·locar al cop d’Estat del 12 d’abril de 2002, es va fabricar a Espanya.
Els revolucionaris respectem Chávez i el seu lideratge té una gran autoritat moral, perquè tot el que planteja és coherent amb les seves actuacions. Diu a tothom cap a on va. Ha defenestrat mites, ha elevat l’autoestima del poble, i dels pobles de l’Amèrica Llatina”.Etiquetes de comentaris: Amèrica Llatina, Internacional