Com tantes altres coses avui dia, la salut és tractada com una mercaderia més i, per tant, és sotmesa a les lleis del mercat. El benefici econòmic és l’objectiu de les em-preses farmacèutiques i la millora de la salut dels seus clients (no pas pacients) passa a un segon pla.
Ho deia el Premi Nobel Richard Roberts aquest estiu en una entrevista a la contraportada de La Vanguardia, titulada El fàrmac que cura del tot no és rendible. “Les farmacèutiques estan interessades en línies d’investigació no pas per curar, sinó només per convertir en cròniques dolències amb medicaments molt més rendibles que els que curen del tot i d’una vegada per sempre”. I més avall: “S’han deixat d’investigar antibiòtics perquè són massa efectius i guarien del tot. Com que no s’han desenvolupat nous antibiòtics, els microorganismes infecciosos han esdevingut resistents”.
Efectivament, en un article publicat l’any passat a la prestigiosa revista Nature Biotechnology, es certificava com els últims anys la recerca de nous antibiòtics ha dei-xat d’interessar a les empreses farmacèutiques.
Un altre exemple clarificador ens el brinda l’ONG Tenemos Sida. Malgrat la fortuna que es gasta la indústria a trobar fàrmacs que aturin la sida, només el 2% dels recursos es dediquen a la recerca d’una vacuna preventiva que evitaria el contagi als països del Tercer Món. I això sense parlar de la reticència de les transnacionals farmacèutiques a cedir les patents dels seus fàrmacs.
Des de Farmaindustria, que és l’Associació Nacional Empresarial de la Indústria Farmacèutica, s’argumenta que la inversió en Recerca + Desenvolupament (R+D) de les companyies farmacèutiques és més elevada que la de cap altre sector industrial i que per desenvolupar un fàrmac cal una gran inversió que costa de recuperar. Deu ser cert, però també ho són les dades de la SEC, la versió nord-americana de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Segons les dades d’aquesta entitat, les grans companyies farmacèutiques destinen un 11% dels seus ingressos a R+D, però també un 27% a màrqueting i publicitat, és a dir, més del doble.
Respecte a les estratègies de màrqueting de la indústria farmacèutica, val la pena comentar l’article d’un grup de científics de la Universitat de San Francisco publicat l’any 2004 a la revista Annals of Internal Medicine, una de les més importants en el seu camp. A partir dels documents interns de la companyia Parke-Davies (actualment pertany a Pfizer), que van ser desclassificats a causa d’un judici, es van estudiar les tàctiques de mercadotècnia per promocionar el seu fàrmac Gabapentina per a usos no aprovats per la FDA (Food and Drug Administration).
Analitzant aquests documents interns, els investigadors van descriure com l’empresa farmacèutica tenia a sou especialistes perquè promocionessin en conferències i congressos els seus productes per a usos no aprovats. També es va descobrir a partir d’aquests documents com alguns dels estudis sobre aquest fàrmac van ser silenciats o bé escrits a sou, sense declarar-los en la publicació.
Malgrat l’espectacularitat de les irregularitats d’aquesta empresa, aquestes només es coneixen per la tenacitat d’un dels seus treballadors (suposo que, avui, extreba-llador). Òbviament, no podem saber com d’esteses estan aquestes pràctiques entre les empreses farmacèutiques, però el fet que cap metge les denunciés fa pensar que segurament aquest col•lectiu les considera habituals.
Tal com ens diu Antonio Muro a la revista dsalud, si les empreses farmacèutiques es gasten més de 19.000 milions de dòlars anuals en publicitat i promoció, deu ser que algun benefici en treuen. Només a la ciutat de Madrid hi ha 3.000 comercials recorrent diàriament els centres assistencials. Al conjunt de l’Estat en són 18.000.
No descobrirem ara que les grans empreses no treballen pensant en la humanitat. Però valgui aquest exemple quan des de la nostra militància ens trobem en algun debat defensant el que és públic enfront del que és privat. La salut gestionada per multinacionals és un exemple molt il•lustratiu de la deshumanització creixent de la nostra societat en aquesta dictadura de mercat en què vivim.
Arnau Ulsamer Riera
Biòleg i investigador en el departament de ciències fisiològiques II del campus de Bellvitge de la Universitat de Barcelona Etiquetes de comentaris: Ciència, Universitat
