Passa el temps i de sobte, com un flaix, et vénen a la memòria personatges d’una època recent, alguns ja convertits en llegenda, i et crees la necessitat d’informar-te’n: on paren?, què se n’ha fet? Un d’aquests personatges és Günter Wallraff, a qui la dura realitat va situar en un exili a Holanda per evitar les represàlies, tant polítiques com econòmiques, de les forces vives del seu país, Alemanya.
Com que no és un personatge gaire llunyà, és possible que alguns el recordeu disfressat per no ser reconegut, investigant les irregularitats del magnat de la premsa alemanya Springer, sobretot al Bild Colònia (El periodista indeseable, Anagrama, 1979), o caracteritzat de turc per denunciar les condicions de treball dels emigrants d’aquesta nacionalitat a l’imperi Thyssen, Adler i altres monstres de la indústria alemanya (Cap de turc. Abaix de tot, Edicions 1984, 1987). Turc que fa feines de neteja en centrals nuclears sense cap protecció, en una indústria farmacèutica com a rata de laboratori humana, com a peó de la construcció sense papers...
En un autobús d’Estocolm coincideixen l’escriptor bolivià Víctor Montoya i un noi xilè amb mostatxo estil Emiliano Zapata, que reconeix que ningú vol seure al seu costat: “No te preocupes –li diu l’escriptor–. A veces vale más ser cabeza de turco que cabeza de chorlito”.
A Inspecció d’actes (Edicions 1984, 1988), Wallraff ens explica l’encalç a què es veu sotmès per part de la policia i la fiscalia com a forma de coaccionar-lo, fins i tot la mort natural del seu confident Heinz Willmann, experiodista del Bild, i ens mostra la documentació que aquesta forma de repressió genera: “Si fa l’efecte que la realitat és més crua que la crítica i va més enllà de la fantasia de l’escriptor, això és així malgrat el meu parer i no ho puc evitar, ja que els autèntics autors d’aquests informes són fiscals, comissaris de policia i els seus confidents”.
Una de les darreres notícies sobre ell, molt ben guardada per les seves implicacions, és que va tenir amagat a casa seva, a Colònia, Salman Rushdie, quan aquest va ser sentenciat amb una fatwa a conseqüència de la publicació dels Versicles satànics. Aquest fet de la seva vida fa palès el coratge mostrat a la seva obra.
Miquel Àngel Sòria
Etiquetes de comentaris: Cultura
