Des de fa uns anys, Catalunya és lloc d’arribada de persones immigrants extracomunitàries. Emigrar és un dret i les migracions sempre han format part de la història. Malgrat això, el seu tractament polític, en termes de valors democràtics i de drets humans, és preocupant.
La legislatura del govern espanyol del PSOE s’ha caracteritzat per un to que fuig del discurs racista del Partit Popular (PP), però, en canvi, no ha modificat res a nivell legislatiu.És el Tribunal Constitucional qui ha hagut de proclamar la inconstitucionalitat de part de l’articulat de la llei d’Estrangeria. No obstant això, s’ha posat al capdavant d’Europa en la política d’externalització de fronteres a l’Àfrica i treballa en el nou redactat d’un protocol d’expulsions de les persones estrangeres que atempta contra els drets humans i la dignitat de les persones.
A Catalunya, el govern tripartit i ara l’Entesa de govern han realitzat un discurs basat en la cohesió social, però han deixat passar l’oportunitat de recollir al redactat de l’Estatut el reconeixement com a catalans de totes les persones queresideixen a Catalunya i el dret al vot per als immigrats, dues apostes clares per la cohesió social. S’han impulsat bones iniciatives, però insuficients, ja que no partim d’un llibre en blanc, sinó d’una realitat en què la xenofòbia es manifesta de forma diversa, les mancances socials i la precarietat de l’Estat del Benestar són patents (per manca d’inversió els anys anteriors) i el discurs de l’extrema dreta s’estén perillosament.
La llei d’Acollida, per exemple, no podrà ser un èxit, perquè toparà amb les traves legals que provoca la llei d’Estrangeria. A més, ha d’anar acompanyada de polítiques d’integració transversals per a tota la població, per garantir la igualtat de drets i oportunitats. El Pla per a la Ciutadania, l’augment de la despesa social i la llei de Barris són bones iniciatives, però s’haurien d’impulsar de forma més transversal, prioritària i amb més recursos. A més, cal acabar amb la utilització de la immigració per treure’n rèdit electoral. Hi ha partits i representants polítics que per un grapat de vots no dubten a fomentar la xenofòbia amb els seus discursos. Discursos que vinculen immigració amb delinqüència o amb la pèrdua d’identitat del país, que la culpabilitzen de les mancances socials o que defensen que tota adjudicació de drets per als immigrants (que els nacionals ja tenim) ha d’anar acompanyada de dubtoses obligacions. Les darreres campanyes electorals i algunes de les propostes presentades, com el carnet per punts de Convergència i Unió o el vídeo xenòfob del PP de Badalona, en són clars exemples.
No, no partim de zero i, per tant, avui més que mai cal apostar per construir un model de societat cohesionat i just socialment, basat en el mestissatge, amb una cultura pública comuna i on tots i totes siguem ciutadans.
Begoña Sánchez Portaveu de SOS Racisme Catalunya
Etiquetes de comentaris: Catalunya, Immigració
