Durant el mes d’octubre passat, la Fundació Pere Ardiaca va dur a terme la seva VIII Escola Permanent sobre Perspectives de Gènere. Deu intenses classes amb deu persones realment interessades a canviar el món, cadascuna des de la seva especialitat. “Expliqueu una vegada que us hagin discriminat per qüestions de gènere”. Així comença el curs. Molts contestaríem que mai no ho hem sentit, però, a mesura que el curs avança, en comences a dubtar. I t’adones que la societat que creies tan evolucionada segueix sent, en molts aspectes, el reflex del patriarcat. Un cop t’han obert els ulls, comences a veure que el que t’han venut com a quotidià no és res més que una estratègia per a reafirmar els rols sexistes.
Heu fet un tomb pels grans magatzems? La secció de joguines per a nenes sembla una oda al color rosa. Intenteu trobar aquest color a la secció de nens. És que les nenes no poden jugar amb cotxes? Deu ser de marietes jugar amb una nina? I veient això, encara ens preguntem per què la majoria dels enginyers són homes i les infermeres dones?
Gràcies a la Ventafocs i a la Blancaneus, les dones esperem que un príncep blau, guapo i valent ens prometi amor etern. Però als contes no ens expliquen què passa després del petó. Serà el príncep qui posarà la rentadora i tindrà cura dels nens mentre la princesa treballa?
Quines probabilitats hi ha que entre un milió de perruqueres, el més famós sigui un home? I és que no sorprèn ningú que el nostre cap sigui home i que la persona de la neteja sigui la dona de la neteja. Tot i que les dades ens diuen que el fracàs escolar és cosa de nens, el fracàs laboral és cosa de dones.
Si t’ha calgut llegir això per obrir els ulls, potser és que tu també necessites aquest seminari. No et preocupis, aviat n’hi haurà un novè. El premi són unes ulleres liles que et fan apreciar els petits matisos. Ara és el moment de canviar la realitat i fer que les nostres diferències donin lloc a un món més igualitari.
Jèssica Martos / Anna PoyatosEtiquetes de comentaris: Dona, Feminisme
