Com ja sabeu, els divendres són de cafès, de Cafès dels Divendres. Aquest escrit és una crònica d'un d'ells, que va anar a càrrec de Xavier Giró, professor de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes. El presentador va ser Sergio Picazo, també de l’Observatori de Cobertura de Conflictes de la UAB.
Xavier Giró va començar la seva intervenció dient que “en el periodisme no existeix l’objectivitat”. Explicava que, per poder donar informació,primer s’ha d’entendre, i aquest procés és sempre subjectiu. Tot i això, hi ha altres factors no individuals que serveixen de filtre entre el moment de recollida d’informació i el de la seva publicació.
En concret hi ha, segons Giró, cinc filtres. En primer lloc, l’empresa mediàtica; els mitjans de comunicació, en tant que empreses, no poden difondre missatges que els perjudiquin, ni a ells ni a cap dels seus socis o aliats polítics. En segon lloc, la publicitat; un mitjà de comunicació ha de tenir anuncis per poder finançar-se. Tots els anunciants es converteixen en amics de l’empresa. Si hi ha alguna notícia que perjudiqui els anunciants, s’intenta minimitzar i, a vegades, no es publica; d’això s’aprofiten les empreses amb més poder econòmic i s’anuncien en llocs inversemblants, amb l’únic objectiu de fer amics.
En tercer terme, les fonts d’informació; els mitjans de comunicació depenen de fonts de “gent amb poder”, en referència a lobbys de poder polític i econòmic que disposen de determinats espais ja programats que s’han d’omplir. En certa mesura, és lògic que es produeixi aquest fenomen, ja que el que fan aquests lobbys té repercussions en molts dels àmbits de la vida quotidiana dels espectadors.D’altra banda, la gent amb poder en general, i els polítics en especial, necessita els mitjans per arribar a la gent. Es produeix una mútua dependència que s’acaba traduint en que els espais destinats a la difusió d’informacions alienes a aquest cercle esdevinguin cada cop més petits.
En quart lloc, els organismes i les persones amb poder. A banda de la intervenció dels poderosos als mitjans de comunicació ja esmentada al punt tres, hi ha una altra intervenció més directa: les amenaces. Aquestes amenaces no han de ser necessàriament de perjudicis personals, tot i que també poden ser-ho; les més freqüents són les amenaces de tancament i les de judici.
Per últim, Giró va parlar de l’hegemonia de la ideologia neoliberal. Els grans mitjans de comunicació tenen grans públics i, donada la forta dependència de les audiències, no es poden dir coses molt agosarades que trenquin els marcs en què es mou l’ideari actual. Qui depassa aquestes línies és un eixelebrat. En aquest sentit, els mitjans actuen com a reproductors de la ideologia predominant.
Davant d’aquest panorama fosc, al debat es va tractar de les opcions de canvi i es va arribar a la conclusió que en la lluita entre uns i altres blocs de poder, sorgeixen petites escletxes que s’han d’aprofitar. Només en moments de crisi es poden canviar les coses i aconseguir una gran massa de pensament crític.
Annalí Casanueva
Etiquetes de comentaris: Cafès dels divendres, Periodisme
