Avui, els ‘hackers’ i les seves tècniques són qüestió de seguretat nacional. La naturalesa col·lectiva de les organitzacions de pirates informàtics és el canvi més important pel que fa a la imatge tradicional del solitari activista anàrquic
Els hackers d’ara ja no responen a la imatge que van crear pel·lícules dels vuitanta com War Games. L’adolescent tancat en un soterrani que fa trontollar governs i corporacions és encara un emblema fascinant per les seves ressonàncies de rebel·lió romàntica. Però el cert és que, amb la creixent dependència de l’economia global de les noves tecnologies, els hackers i les seves tècniques són qüestió de seguretat nacional. L’exèrcit xinès, per exemple, compta amb una divisió formada per botnets, ordinadors zombis distribuïts per tot el món que poden ser usats en qualsevol moment per llançar atacs informàtics.
La naturalesa col·lectiva de les organitzacions hackers actuals és el canvi més important pel que fa a la imatge tradicional del hacker com a individualista anàrquic. Els hackers d’ara posen les seves eines a disposició del públic i s’organitzen per multiplicar la seva incidència. El col·lectiu hacktivismo (www.hacktivismo.com) programa sofisticades eines que qualsevol pot usar per finalitats tan sofisticades com navegar sense rastres per la xarxa TOR (una internet paral·lela completament anònima), prestar-se com a intermediari perquè activistes de països dictatorials puguin comunicar-se lliurement amb l’exterior o codificar missatges dins d’imatges amb criptografia esteganogràfica.El seu manifest The Hacktivismo Declaration, del 2001, és una actualització a l’era digital del dret a la llibertat d’expressió: “És la nostra convicció que la comunitat hacker internacional té l’imperatiu moral d’actuar [...]. Estudiarem mesures per circundar la censura imposada pels Estats i implementarem tecnologies que ens permetran fer front a les violacions del dret a la informació”.
El poder del ‘hacker’
Darrerament, hem vist un exemple manifest de com l’organització col·lectiva i la popularització de les tècniques hackers poden ser una eina activista molt poderosa. El 21 de gener del 2008, un grup de hackers anomenat Anonymous va declarar la guerra a l’església de la cienciologia. En un vídeo penjat a youtube titulat Message to Scientology, declaraven les seves intencions: “Durant anys us hem estat vigilant. Les vostres campanyes de desinformació, la vostra supressió dels dissidents, la vostra natura litigiosa; totes aquestes coses no ens han passat per alt. Amb la filtració del vostre darrer vídeo de propaganda a l’arena pública, l’abast de la vostra influència maligna sobre els qui confien en vosaltres, el qui us anomenen líder, s’ha fet manifesta. Per tot això, Anonymous ha decidit que la vostra organització ha de ser destruïda”.
La innovadora campanya ha acaparat planes a la premsa i televisions internacionals, i ha provocat concentracions mundials de protesta davant les seus de la cienciologia. El curiós d’Anonymous és que constitueix una organització de lideratge descentralitzat. Qualsevol pot formar-ne part simplement identificant-se amb els seus objectius i realitzant alguna acció per perseguir-los, acció que pot anar des d’un sofisticat atac de denegació de servei (DdoS) al simple enviament de faxos totalment en negre a les sucursals de la cienciologia per gastar-ne la tinta.
En un altre comunicat, Anonymous reivindicava la filiació històrica de la lluita que representen: “Anonymous es remunta als terroristes que omplien el port de Boston de te; als negres que es negaven a asseure’s al darrere de l’autobús. Som la turba que va assaltar la Bastilla, i decapitarem un rei. Aquesta vegada, la nostra revolució no es traïrà. No ens inclinarem davant de cap líder, ens inclinem només davant nostre”.
Xavier Zambrano
Etiquetes de comentaris: Cultura, Tecnologia
