Els patis de la presó fan olor de resignació manifesta, ràbia continguda i tristesa explícita. Quan els preguntes per l’origen del problemes que més els afecten, solen delegar en un tercer a qui sovint es refereixen com el govern. És una resposta quasi directa; estan farts de dobles morals, de discursos, de promeses, d'enganys...
N’han rebut molt, d’això, també per part de les institucions penals, i desconfien de la societat. L’augment dels preus, els conflictes bèl•lics, la delinqüència, l’escalfament global, les desigualtats socials són també les seves preocupacions, però esdevenen tan inabastables com aquest òrgan omnipotent i invisible. Mentre es preocupen per recuperar la seva llibertat, obliden altres coses de fora.
La població penitenciària és el reflex a petita escala de l’opinió pública i, com a tal, comparteix una sèrie de preocupacions. Ara bé, són ciutadans que no poden exercir àmpliament els seus drets democràtics. Es poden classificar en tres tipus: persones immigrades, persones que poden votar (per correu) i persones que, per decisió d’un jutge, no poden exercir el seu dret durant un temps. Entre els que sí que poden votar, n’hi ha que no estan empadronats, que la parella els ha donat de baixa al registre del domicili o que no els coincideix alguna dada. La principal trava, però, resideix en el fet que des de la secretaria de Serveis Penitenciaris es doni la consigna de que als centres penitenciaris es pot informar de la possibilitat de votar, però no pas motivar a la participació. És indignant, o potser no, si tenim en compte com es descuiden les presons en els programes electorals. Si més no, les dades parlen per elles mateixes: al CP Brians 2, de 650 interns amb nacionalitat espanyola, n’han votat menys de 25.
En efecte, queda molt per fer, molt més encara si l’objectiu principal de la presó és la reinserció i la rehabilitació dels interns. Què no rutlla? És potser el doble discurs del sistema penitenciari, incapaç de posar mitjans suficients per fer passes endavant? O és alguna cosa més general, més social? En qualsevol cas, els interns continuen sent ciutadans de segona o tercera, jutjats de nou després de rebre la sentència que ja compleixen. No ens hem d’estranyar si el que més els preocupa dels propers quatre anys de Zapatero és si a les pròximes eleccions ells estaran en llibertat.
Pau Dotor
Educador al CP Brians 2
Etiquetes de comentaris: Catalunya
Els patis de la presó fan olor de resignació manifesta, ràbia continguda i tristesa explícita. Quan els preguntes per l’origen del problemes que més els afecten, solen delegar en un tercer a qui sovint es refereixen com el govern. És una resposta quasi directa; estan farts de dobles morals, de discursos, de promeses, d'enganys...