Inicia un nou curs polític. És, per tant, un bon moment per plantejar quines són les prioritats per als propers mesos. Un cop superat el cicle electoral (llevat de les eleccions europees programades per al juny de 2009) i també els processos d’eleccions sindicals, les principals organitzacions socials i polítiques en què participem els i les comunistes de Catalunya celebren els seus processos congressuals.
Esquerra Unida i Alternativa afronta la seva 5a Assemblea Nacional amb l’objectiu de reforçar la seva branca social i de consolidar l’espai polític que comparteix amb ICV. L’increment de la representació institucional i de la presència territorial, juntament amb una nova gestió més participada de les discrepàncies internes, permeten encarar aquest procés amb perspectives més constructives que en el passat. La capacitat d’alternativa i de concreció seran determinants per a la utilitat dels debats.
Una setmana després de l’Assemblea d’EUiA, se celebrarà la 9a Assemblea Federal d’IU. No és cap secret que la situació en què la formació afronta aquesta cita és considerablement crítica. Així ho van certificar els darrers resultats electorals, però també i sobretot, la pèrdua de capacitat mobilitzadora i de creixement a partir de l’activitat social, durant el darrer període. Davant el xoc de trens anunciat entre les postures més essencialistes, l’únic sensat segueix sent apostar per una organització que aglutini les diferents identitats ideològiques sota un programa comú i que reafirmi el seu caràcter federal. Alhora, per reconduir el debat al voltant de les veritables preocupacions de la classe treballadora és indispensable recuperar les vinculacions i les complicitats amb les organitzacions socials, començant pel moviment sindical.
Un moviment sindical que també es veurà involucrat en processos congressuals en els propers mesos, tant a Catalunya com a nivell estatal. Com ja hem reflectit en números anteriors, la proposta comunista en aquest àmbit se centra fonamentalment en el reforçament del caràcter sociopolític de CC.OO. amb una visió de conjunt de les problemàtiques dels treballadors i les treballadores. L’altre gran objectiu consisteix a retornar el protagonisme a la mobilització i a la participació en el si del sindicat.
Tot i que és positiu disposar de moments de reflexió que permetin tenir debats de fons i “discernir el que és urgent del que és important”, aquests processos no poden suposar un replegament cap a endins. Seria un mal senyal que els ritmes d’acció de les organitzacions progressistes els dictessin únicament els calendaris electorals. Una completa institucionalització es conjuga malament amb la capacitat de transformació.
En l’actual fase de crisi econòmica, el paper dels i les comunistes ha d’estar en els centres de treball, en els barris populars, en les universitats... Res no pot ser més útil per als debats de l’esquerra política i social que la confrontació amb la realitat del carrer, especialment si s’hi juga un paper central.
Fruit dels debats d’aquests propers mesos, de l’experiència adquirida en els processos de mobilització que es plantegen i de l’aprofundiment en l’anàlisi de la crisi actual, estarem en condicions de celebrar el nostre congrés, també els i les comunistes de Catalunya.
Etiquetes de comentaris: 970, Editorial
