Cuba, sempre Cuba

MARTA ROCA i MARTA CAZORLA

La Brigada Dolores Ibárruri de solidaritat amb Cuba dels CJC – Joventut Comunista ha anat a Cuba, un altre any més, a realitzar els projectes de solidaritat amb la revolució cubana.

En un principi amb una visió encara poc acostumada a l’òptica cubana, la brigada Dolores Ibárruri, formada per 11 persones, es disposava a conèixer o a aproximar-se tant com pogués a la realitat Cubana. Després d’una primera estança a La Habana i posteriorment a la capital de província de Ciego de Avila, podem conclou-re que així ha estat.

Era difícil assolir els objectius, sabíem que tindríem dificultats per vèncer, però el fet és que la gent cubana és la primera que et facilita aquesta aproximació i la que gaudeix amb tu d’aquest “viatge” intel•lectual cap a la veritat.

Vàrem haver de trencar amb les nostres estructures mentals capitalistes i canviar la nostra òptica de la realitat, o millor dit, vàrem haver de canvia la visió material de la vida per una visió molt més humanista en la qual el centre és l’home. I des de l’home com a centre pivoten moltes de les estructures socials del país. Tot el que es fa, tot el que es pensa, és sota una lògica humanista, des de i cap a la persona, on les coses materials no tenen cabuda, només com a una necessitat de supervivència.

Amb tot això anàvem omplint les nostres motxilles de pensaments, d’idees i de reflexions, que posàvem en comú en qualsevol de les estones lliures -com per exemple durant els àpats- de les quals gaudíem.

Les visites a La Habana eren testimonis de primera mà sobre la realitat de la societat cubana, en les quals quedaven reflectides qüestions tan vives i actuals com la injustícia a nivell de la legalitat internacional que pateix el país. Així va ser amb la trobada amb un familiar de “Los Cinco”, on va quedar palesa l’hostilitat internacional cap a Cuba i els atacs silenciats cap a la revolució.

L’ICAP (Instituto Cubano de Amistad con los Pueblos) ens va permetre conèixer les relacions que ha establert Cuba al llarg de la història de la Revolució amb altres països, de base solidària i internacionalista.

Amb tot aquest recorregut per l’entramat associatiu de la societat cubana anàvem ampliant visions i horitzons i, en aquell espai tan propici per a la reflexió i la discussió política, vàrem arribar a la conclusió que per molts punts de vista diferents que es tinguin sobre la realitat, la realitat nomes és una de sola.

Immersos en aquest coneixement vàrem marxar cap a Ciego de Avila on vàrem realitzar els treballs voluntaris a organopónicos i a una escola de la ciutat. Van ser moments molt emotius on vàrem entrar en contacte amb la Cuba autèntica. Durant l’estada a la província, una de les coses mes impactants va ser poder assistir a un CDR (Comitè de Defensa de la Revolució). On va quedar evidenciada la generositat de la gent cubana. Amb tota aquesta activitat frenètica ens vàrem acomiadar de Ciego per tornar a L’Habana i deixar definitivament l’illa.

“Al final de este viaje comienza un camino” com diu en Silvio, que consisteix a transmetre totes les percepcions i emocions viscudes a Cuba.