DANIEL ROSENBERGLa crisi financera no passa per Israel de llarg. El país, que ha anat integrant-se als mercats capitalistes globals en les últimes dècades, contempla de nou la cara més lletja del capitalisme, així com els mercats de valors s'han anat desplomant un impressionant 10% des de principi de mes i es retalla la previsió de creixement del PIB per als pròxims dos anys. La crisi arriba a un Israel que es troba en pitjor estat que durant l'última recessió de 2000-2003: actualment, prop d'una quarta part dels ciutadans israelians viu per sota de la línia oficial de pobresa, entre la que el percentatge de grups minoritaris, com els àrabs israelians i els jueus ortodoxos, és extremadament elevat.
Israel i l'actual crisi capitalista
Una gran part de la població pobre d'Israel es defineix com a "pobres amb feina" (working poor), és a dir, gent amb ocupació, però el sou de la qual no arriba a cobrir les necessitats mínimes, un fenomen que es considera habitualment com a símptoma del clivellament de les classes mitjanes.
Malgrat el fet què molts governs de tot el món, d'Europa a Mèxic, intenten incrementar la despesa a fi de combatre la imminent recessió, el govern israelià ha declarat ja que mantindrà un pressupost equilibrat i que per aconseguir-ho seran precisos majors retalls de la despesa social. El govern encara no ha donat a conèixer els pressupostos per a 2009, però igual com en el pla econòmic d'emergència de 2003, és probable que inclogui la reducció del suport de l'Estat a educació i benestar social, amb el tancament d'hospitals, escoles i centres socials.
L'actual crisi té també un efecte directe sobre les pensions i els estalvis a llarg termini de molts treballadors i jubilats israelians. En les últimes dècades, Israel va passar per una sèrie de reformes financeres destinades a integrar a la societat israeliana al sistema financer internacional. D'aquesta manera, el principal fons de pensions, que fins el 1995 era a les mans de la confederació sindical laborista, Histadrut, es va privatitzar el 2004.
En aquella època es va veure també l'adquisició d'institucions financeres primordials, tals com la major empresa d'assegurances del país i el segon banc nacional, per part de propietaris estrangers. Les institucions financeres, ara plenament integrades a les finances internacionals, han escampat les seves inversions pels mercats internacionals en lloc de fer-ho en bons de l'Estat, així com en títols que van enriquir els principals magnats israelians, que han invertit al seu torn ingentment en valors financers estrangers. Les pèrdues que el sector financer global ha sofert en les últimes setmanes han tingut repercussions de consideració sobre els inversors institucionals israelians, amb el resultat que els estalvis de les pensions s'han contret una mitjana del 8%, i el pitjor està per arribar. Molts treballadors, sobretot aquells la jubilació dels quals s'aproxima, la veritat és que no es creuen que puguin mantenir un nivell de vida decent, i es veuran obligats a treballar en la seva vellesa.
Un altre sector que s'ha vist afectat per la crisi és la vasta xarxa de ONG que proporciona l'assistència que necessiten milers d'israelians. A causa de la pobresa cada vegada més gran al si de la societat israeliana, les ONG han acabat subministrant molts serveis socials essencials, des de menjadors assistencials i activitats caritatives a sanitat i educació. Les ONG, que sovint operen sota l'ensenya de la "justícia social", depenen en general enormement de les aportacions d'opulents donants israelians i internacionals, entre els que es compten alguns dels principals capitalistes israelians.
En temps de turbulència econòmica, com ara, minven les donacions, deixant una part significativa de la població israeliana desproveïda de l'essencial, de vegades tan bàsiques com sostre i menjar. Aquest aspecte de la crisi es deixa sentir de manera especialment aguda als territoris palestins, ja que molts programes d'ajut sofreixen retalls per la falta de fons.
És probable que la indústria israeliana també sofreixi retalls; ja s'espera que més de 10.000 empleats siguin acomiadats en les pròximes setmanes. La dependència del mercat exterior, que va ser saludada pels polítics liberals com a senyal d'èxit de la indústria israeliana, és probable que sigui la seva perdició en temps de recessió global. Molts dels emprenedors més arriscats, sobretot en els sectors de tecnologies de la informació i biotecnologia, ja estan abandonant Israel.
No obstant això, un sector que no deixa veure signes de recessió és el de la producció de mitjans de destrucció. Elbit, el més gran fabricant privat d'armament, informava que els seus beneficis bruts per al segon quadrimestre de 2008 es van incrementar en un 55, 4%, per comparació al segon quadrimestre de 2007, com a Magal, que s'especialitza en sistemes de seguretat i vigilància, va veure els seus ingressos augmentats en un sorprenent 78% des de 2007 (Magal i Elbit són ambdós contractistes principals en la construcció del cèlebre Mur de Separació en els terrirorios ocupats palestins). A més, no és probable que el pressupost de defensa israelià sofreixi retalls el 2009 i continuarà ocupant prop del 15% de les despeses totals de l'Estat.
Entre els milers de milions assignats a les forces armades israelianes, es gastaran 4.000 milions de dòlars en adquirir 25 noves caceres F-35, el que els torna el doble de cars respecte al seu preu de catàleg (87 milions cada un), per a felicitat de Lockheed-Martin Corporation. Les prioritats del govern, que queden de manifest en aquesta compra caríssima i innecessària, deixen al descobert el nucli del paper geopolític d'Israel: actuar de "gran garrot" de la política exterior nord-americana, fins i tot al preu de fer passar gana els seus propis ciutadans.
* membre del Partit Comunista d'Israel
+info: www.maki.org.il
Etiquetes de comentaris: Internacional
