Hem iniciat un nou any, amb els vells problemes de la nostra era: guerra, crisis econòmica i fallida del sistema capitalista. Un 2009 que demanda, urgentment, la necessitat de l’acció política d’esquerres sense complexos, tant a nivell local com internacional.
Hem iniciat un nou any, amb els vells problemes de la nostra era: guerra, crisis econòmica i fallida del sistema capitalista. Un 2009 que demanda, urgentment, la necessitat de l’acció política d’esquerres sense complexos, tant a nivell local com internacional.
L'agressió d'Israel a Gaza ha estat molt més que una qüestió "interna" de l'Orient Mitjà, ha estat i és, una agressió al dret internacional. Israel ha fet el que ha volgut a Gaza, el seu propi holocaust, davant la tebiesa i complicitat de les institucions internacionals i la UE. Unes institucions, que, alhora, han estat en el punt de mira dels atacs israelians: Els bombardejos a la seu de la ONU a Palestina, les matances a les escoles de protecció de Nacions Unides, la matança de 1400 persones, la majoria civils, dones, nens... l'atac impune als combois d’ajuda humanitària, l'assassinat de personal de la Creu Roja, l'incompliment de la resolució d’urgència que la ONU va aprovar, en que es dictava l'alto al foc immediat...
Una agressió que rebassa, un cop més, qualsevol límit imaginable en la política internacional, i que Israel, amb el suport del EUA (que va fer el mateix amb la guerra d'Iraq), demostra que les institucions internacionals només han de servir per legitimar les agressions i els interessos geopolítics dels EUA.
La societat catalana ha plorat el sofriment del poble palestí de Gaza, així ho ha demostrat a través de les massives manifestacions realitzades arreu del país. Unes mobilitzacions que han molestat als poders fàctics catalans, que han muntat en còlera per la participació de membres de la coalició ICV-EUiA en les manifestacions per la Pau a Palestina. Al mateix temps, el departament de Vicepresidència ha mantingut inalterats els acords Catalunya-Israel, malgrat la demanda canalitzada per Jordi Miralles al Parlament, i recolzada també per la societat civil.
George W. Bush ha finalitzat el seu obscur mandat al capdavant de la Casa Blanca nord-americana. Bush s’acomiada del món amb una darrera guerra (que no última) intervenció israeliana a Palestina. Una intervenció que ha "finalitzat" a temps per a que el relleu en la presidència americana no és veiés tacat de sang.
I arriba Barak Obama. Qui serà Obama? promet canvis i "Yes We Can", únic missatge reflexat pels mitjans. Les primeres decisions d' Obama poden apuntar a quina línea política realitzaran els EUA en aquest nou període. El tancament de la presó de Guantanamo, posarà fi a més de 5 anys d'il·legalitats.
En un altre apartat, la crisis econòmica seguirà com la principal preocupació de la classe treballadora. Una crisis que cada cop és més visible i que, a l'Estat Espanyol, ja ens ha portat a la crua xifra dels 3 milions d'aturats. Una xifra que va en augment i que podria arribar als 4 milions a finals d'any. Una crisis que ja afecta a 846.000 families, en que tots els membres estan en l'atur. Una situació què, desde les esquerres, hem de donar resposta urgent a les necessitats de la classe obrera. Una classe obrera que reclama solucions. Cal per això, enfilar la política d’intervenció de l'esquerra transformadora catalana i estatal.
I enmig d'aquesta situació, el Comitè Central del 17 de gener va aprovar la convocatòria del XIIè Congrés dels i les Comunistes de Catalunya. Un Congrés que ha d'ajudar a la intervenció del PCC en la societat i a donar resposta als problemes concrets de la classe treballadora.
Un XIIè Congrés que presenta, com a principal objectiu, situar el PCC en el segle XXI i afrontar els debats ideològics sense pors ni complexos. Uns debats que han de definir què vol dir ser comunista en el segle XXI i en el centre del capitalisme. Uns debats que han d'enfortir un PCC que està amb millor capacitat d’intervenció en l'escena política catalana, estatal i europea, i que ha de saber posar en el centre del debat quin és l’encaix del partit en aquesta nova etapa històrica.
Així doncs, ja estem de Congrés. Ara comença un procés de discussió i debat a les organitzacions del partit, en que hem de discutir no només amb els afiliats i afiliades, sinó també amb tot el conjunt de persones que treballen en el dia a dia, colze a colze, per transformar aquesta societat. Uns debats que han de ser oberts, tranquils i, sobretot, útils, que ajudin a l’actualització del pensament comunista.
Per tant, ara ja si, donem per començat el procés del XIIè congrés!.Etiquetes de comentaris: Editorial
