Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.


01 de febrer 2009

Les Arrels: Als cent anys de Victoriano Crémer

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA

Victoriano Crémer (nascut el 18-12-1906) i Eugenio de Nora van crear, els llunyans anys 40, la revista Espadaña que es convertiria en la plataforma de la que hauria d’ésser considerada la poesia social espanyola. Una poesia que segons el nostre autor no té una altra funció que “comunicarse con los hombres”.

Ja han passat 64 anys i Victoriano Crémer encara escriu una columna diària al Diario de León i, amb El último jinete obté el XVIII Premio de Poesia Jaime Gil de Biedma. La seva poesia actual es manté testimoni dels anys transcorreguts des d’un franquisme virulent fins una realitat més propera –la que és conseqüència de la transició- igualment poc esperançadora i desencisada: “No. No es este el mundo / que nos fuera prometido / cuando contruíamos catedrales / para refugio de dioses / y desplegábamos al viento / versos de amor” (Fragment de ¿Dónde?).

En aquest últim volum de poesies publicat –Crémer confia en viure vint anys més per poder acabar d’escriure una història sobre la Guerra Civil- podem llegir el poema Hijos del trueno:

No pretendo engendrar un hijo / a través de la nieve o del juego ingenioso / de mezclar corderos con palomas /
y anunciar, aprovechando el paso de los trenes, / la venida del Espíritu Santo en forma de gendarme. //

Los hijos nunca llegan cuando son anunciados / por los pelícanos de la charca, ni se asoman / al dulce vientre de la madre advirtiendo: / “¡Cuidado, soy un tigre disfrazado de niño, / si no sois conmigo todo lo bueno que necesito / para ser un hijo entero y verdadero / acabaré con vosostros en la cama de los ángeles!”. // Porque un hijo del trueno no se rinde / porque le canten nanas los arroyos, / ni porque le enciendan las hogueras del trigo / para el pan nuestro de cada día. / Un hijo, hecho de ruidos y explosiones / se anuncia, poco a poco / alimentado de sangre y leche y apretando los puños / de la furia hasta que ya en la cima, convencido / de que nada le vale pronunciar su nombre / entre estrépitos mezclados con saliva, / quedará dormidito como un sauce caído sobre el río / que va a dar a la mar. / (¡A la mar los marineros / que es el morir bajo las aguas!) Sabía / cómo podía ser un niño bueno como todos, / pero no supo nunca cómo podía hacerlo / sin arrancar la cabellera de la madre.

Malgrat tot, deuen ser els anys acumulats els que et fan escriure al final del poema Año dos mil ocho: “Dos mil ocho tentativas de vida / para aceptar al final / el ruido de la sonajería / de turbas disfrazadas / de pueblo”.

Etiquetes de comentaris: , ,



Pren partit (I) Albert Einstein

Albert Einstein va tenir sempre una inclinació cap a la política i al compromís social com a científic, interessant-se profundament per les relacions entre ciència i societat. Va ser cofundador del Partit Liberal Democràtic Alemany.

Amb l'auge del moviment nacional socialista a Alemanya Einstein va deixar el seu país i es va nacionalizar nord-americà. En plena Segona Guerra Mundial va donar suport a una iniciativa de Robert Oppenheimer per a iniciar el programa de desenvolupament d'armes nuclears conegut com a Projecte Manhattan, ja que va considerar aquesta l'única forma de reduir els governs alemany i japonès. Einstein, però, sempre va voler que aquestes armes nuclears no fossin utilitzades.

Al maig de 1949 la revista Monthly Review va publicar a Nova York un article seu sota el títol de Per què el socialisme? en el qual reflexiona sobre la història, les conquestes i les conseqüències de l'anarquia econòmica de la societat capitalista", article que avui segueix tenint vigència. Cal tenir en compte que Einstein fou un enardit activista polític molt perseguit durant la caça de bruixes del senador anticomunista Joseph McCarthy per manifestar opinions de caràcter antimperialistes, encara que es va salvar per aportar grans avanços científics dels quals el govern nord-americà es va valer per a la seva expansió armamentística.

Originari d'una família jueva assimilada va advocar per la causa sionista, encara que fins el 1947 s'havia mostrat més partidari d'un estat comú entre àrabs i jueus. L'Estat d'Israel es va crear l'any 1948, quan Chaim Weizmann, el primer president d'Israel i vell amic d'Einstein, va morir l'any 1952, Abba Eban, ambaixador israelià als Estats Units, li va oferir la presidència. Einstein va rebutjar l'oferiment dient "Estic profundament commogut per l'oferiment de l'Estat d'Israel i alhora tan entristit que m'és impossible acceptar-lo".

En els seus últims anys va ser un pacifista convençut i es va dedicar a l'establiment d'un utòpic Govern Mundial que permetria a les nacions treballar juntes i abolir la guerra. En aquesta època va llançar el conegut Manifest Russell-Einstein que feia un cridat als científics per a unir-se en favor de la desaparició de les armes nuclears. Aquest document va servir d'inspiració per a la posterior fundació de les Conferències Pugwash de Ciència i Afers Mundials que el 1995 foren guardonades amb el Premi Nobel de la Pau.

Etiquetes de comentaris: , ,



Any nou, nous reptes i XIIè Congrés


Hem iniciat un nou any, amb els vells problemes de la nostra era: guerra, crisis econòmica i fallida del sistema capitalista. Un 2009 que demanda, urgentment, la necessitat de l’acció política d’esquerres sense complexos, tant a nivell local com internacional.


Hem iniciat un nou any, amb els vells problemes de la nostra era: guerra, crisis econòmica i fallida del sistema capitalista. Un 2009 que demanda, urgentment, la necessitat de l’acció política d’esquerres sense complexos, tant a nivell local com internacional.
L'agressió d'Israel a Gaza ha estat molt més que una qüestió "interna" de l'Orient Mitjà, ha estat i és, una agressió al dret internacional. Israel ha fet el que ha volgut a Gaza, el seu propi holocaust, davant la tebiesa i complicitat de les institucions internacionals i la UE. Unes institucions, que, alhora, han estat en el punt de mira dels atacs israelians: Els bombardejos a la seu de la ONU a Palestina, les matances a les escoles de protecció de Nacions Unides, la matança de 1400 persones, la majoria civils, dones, nens... l'atac impune als combois d’ajuda humanitària, l'assassinat de personal de la Creu Roja, l'incompliment de la resolució d’urgència que la ONU va aprovar, en que es dictava l'alto al foc immediat...
Una agressió que rebassa, un cop més, qualsevol límit imaginable en la política internacional, i que Israel, amb el suport del EUA (que va fer el mateix amb la guerra d'Iraq), demostra que les institucions internacionals només han de servir per legitimar les agressions i els interessos geopolítics dels EUA.
La societat catalana ha plorat el sofriment del poble palestí de Gaza, així ho ha demostrat a través de les massives manifestacions realitzades arreu del país. Unes mobilitzacions que han molestat als poders fàctics catalans, que han muntat en còlera per la participació de membres de la coalició ICV-EUiA en les manifestacions per la Pau a Palestina. Al mateix temps, el departament de Vicepresidència ha mantingut inalterats els acords Catalunya-Israel, malgrat la demanda canalitzada per Jordi Miralles al Parlament, i recolzada també per la societat civil.
George W. Bush ha finalitzat el seu obscur mandat al capdavant de la Casa Blanca nord-americana. Bush s’acomiada del món amb una darrera guerra (que no última) intervenció israeliana a Palestina. Una intervenció que ha "finalitzat" a temps per a que el relleu en la presidència americana no és veiés tacat de sang.
I arriba Barak Obama. Qui serà Obama? promet canvis i "Yes We Can", únic missatge reflexat pels mitjans. Les primeres decisions d' Obama poden apuntar a quina línea política realitzaran els EUA en aquest nou període. El tancament de la presó de Guantanamo, posarà fi a més de 5 anys d'il·legalitats.
En un altre apartat, la crisis econòmica seguirà com la principal preocupació de la classe treballadora. Una crisis que cada cop és més visible i que, a l'Estat Espanyol, ja ens ha portat a la crua xifra dels 3 milions d'aturats. Una xifra que va en augment i que podria arribar als 4 milions a finals d'any. Una crisis que ja afecta a 846.000 families, en que tots els membres estan en l'atur. Una situació què, desde les esquerres, hem de donar resposta urgent a les necessitats de la classe obrera. Una classe obrera que reclama solucions. Cal per això, enfilar la política d’intervenció de l'esquerra transformadora catalana i estatal.

I enmig d'aquesta situació, el Comitè Central del 17 de gener va aprovar la convocatòria del XIIè Congrés dels i les Comunistes de Catalunya. Un Congrés que ha d'ajudar a la intervenció del PCC en la societat i a donar resposta als problemes concrets de la classe treballadora.

Un XIIè Congrés que presenta, com a principal objectiu, situar el PCC en el segle XXI i afrontar els debats ideològics sense pors ni complexos. Uns debats que han de definir què vol dir ser comunista en el segle XXI i en el centre del capitalisme. Uns debats que han d'enfortir un PCC que està amb millor capacitat d’intervenció en l'escena política catalana, estatal i europea, i que ha de saber posar en el centre del debat quin és l’encaix del partit en aquesta nova etapa històrica.

Així doncs, ja estem de Congrés. Ara comença un procés de discussió i debat a les organitzacions del partit, en que hem de discutir no només amb els afiliats i afiliades, sinó també amb tot el conjunt de persones que treballen en el dia a dia, colze a colze, per transformar aquesta societat. Uns debats que han de ser oberts, tranquils i, sobretot, útils, que ajudin a l’actualització del pensament comunista.
Per tant, ara ja si, donem per començat el procés del XIIè congrés!.

Etiquetes de comentaris: