Xavier ZambranoPot un home sol mantenir una estafa piramidal de cinquanta mil milions de dòlars durant dècades? La resposta és evident. El cas Madoff no és possible sense la connivència d’importants poders polítics i financers.
Les estafes piramidals en la seva sorprenent simplicitat i èxit recurrent sempre posen de manifest alguna cosa sobre la societat que les fa possible. Els milions d’escudos estafats, sense ficar-se en negocis “reprovables segons la moral cristiana” per la “banquera del poble” Dona Branca ens parlen de la misèria i beateria del Portugal dels setanta i els segells postals de Ponzi van franquejar la urgència dels rutilants anys vint. De qui i de què ens parla l’escàndol Madoff?
Pot un home sol mantenir una estafa piramidal de cinquanta mil milions de dòlars durant dècades? La resposta és evident. El cas Madoff no és possible sense la connivència d’importants poders polítics i financers.
Les estafes piramidals en la seva sorprenent simplicitat i èxit recurrent sempre posen de manifest alguna cosa sobre la societat que les fa possible. Els milions d’escudos estafats, sense ficar-se en negocis “reprovables segons la moral cristiana” per la “banquera del poble” Dona Branca ens parlen de la misèria i beateria del Portugal dels setanta i els segells postals de Ponzi van franquejar la urgència dels rutilants anys vint. De qui i de què ens parla l’escàndol Madoff?
Una de les claus de l’èxit d’aquest tipus d’estafes és que la pedra filosofal que es ven sigui tan exòtica com incomprensible, una llunyana font de riquesa que fa somiar: segells, or de les Indies o opcions financeres. La estratègia venuda per Madoff era, sobre el paper, tan complicada que ningú tenia massa interès en entendre-la i, si algú ho intentava, els múltiples intermediaris i còmplices s’encarregaven que no destorbés la gallina dels ous d’or.
Una de les persones que sí va intentar destapar el frau és Harry Markopolos, un analista que a finals dels noranta només va necessitar quatre hores de càlculs per demostrar que els beneficis que obtenia Madoff any rere any eren una impossibilitat matemàtica. Les seves múltiples denúncies van ser desateses quan no obertament bloquejades.
Repassem algunes de les institucions que han quedat tocades per aquest afer:
Borsa de Nova York i NASDAQ: Les dues borses d’accions més grans dels EEUU. Les operacions de Madoff representaven durant els vuitanta el 15% del volum d’operacions de la borsa de Nova York, operacions ara suspectes de ser realitzades amb informació privilegiada. Madoff va ser president del NASDAQ.
National Association of Securities Dealers (NASD): Organisme autoregulador de la industria de valors. Madoff en va ser president. El seu germà i el seu fill també hi han treballat.
Bancs i fons intermediaris: el Santander sembla molt interessat en evitar demandes dels afectats. L’encerta Ignacio Arroyo a El País en preguntar-se: “¿Acaso sólo responde el último de la cadena (el señor Madoff) en una estafa continuada cuando tantos otros se han beneficiado (cobrado) del sistema?”
SEC: agència governamental suposadament encarregada d’evitar els fraus en la industria financera. El problema durant l’administració republicana és que els reguladors no creien en la regulació. De fet, treballaven activament per la desrregulació. Van rebre múltiples denúncies i van diluir en el no-res moltes investigacions. Markopolos va enviar-hi el 2005 un document amb l’inequívoc títol de “El fons d’inversió més gran del món és un frau”.
Wall Street Journal: Markopolos, desesperat per la falta d’atenció, va passar els seus descobriments a un periodista d’aquest diari. Els editors van bloquejar la investigació.
En definitiva, el cas Madoff ens parla d’una corrupció generalitzada en tots i cadascun dels agents del món financer: borses, reguladors, bancs, mitjans de comunicació i govern. És tan estrany que Madoff només estigui en arrest domiciliari? A Wall Street impera un pacte de silenci: si vius en una casa de cristall, no et dediques a tirar pedres.
En la seva compareixença davant el Congrés de Febrer de 2009, Markopolos, a més de posar en evidència molts dels còmplices necessaris, va fer algunes reflexions de fons: “Els governs han consentit els lladres de guant blanc durant massa temps. Ja va sent hora que ens adonem que no són els furts ni el tràfic de drogues els delictes que causen el major dany econòmic. Són aquests lladres de guant blanc, aquests que viuen en les cases més cares i es vanten de les carreres més rutilants qui ens perjudiquen més. Roben les nostres pensions, fan entrar empreses en bancarrota destruint milers de llocs de treball i arruïnant incomptables vides.”Etiquetes de comentaris: Cas Madoff, Treball i Economia
