Àngels TomásEl Fòrum Social Mundial enguany tornava on va néixer, a Brasil . S’ha realitzat a Belem do Pará, porta d’entrada a l’Amazònia i ha finalitzat amb unes dades molt positives: 133.000 participants, de 143 països, més de 4000 activitats inscrites, prop de 6000 entitats, quasi 5000 voluntaris/es, més de 4000 periodistes i una gran oferta cultural amb més d’un miler d’artistes. El 90% de les persones participants han estat brasileres i la majoria d’aquestes del mateix Estat de Pará. S’ha pogut contar també amb la participació de quasi 2000 integrants de col·lectius indígenes. Podria dir-se que són uns resultats immillorables.
Els reptes del Fòrum eren molts però, poc a poc, del conjunt de temes alguns varen anar sobresortint: la crisi econòmica; l’Amazònia que com passa a la resta de boscos tropicals i selves del món, mostra les ferides produïdes per la salvatge desforestació i la agroindústria que les va ocupant amb el cultiu de soja transgènica, la cel·lulosa; els pobles indígenes desplaçats dels seus territoris i obligats a refer-ho tot sense res i la resistència del poble palestí contra l’ocupació sionista exemplificada amb la recent massacre contra la població de Gaza.
El Fòrum Social Mundial ha estat, com sempre, un espai de denúncia a partir dels propis protagonistes de les barbaritats neoliberals de la globalització capitalista i la seva crisi. La situació actual demandava amb urgència començar a treballar en les respostes. Passar de les resistències a la proposta. I en aquest sentit el fòrum ha aportat algunes idees i línies de treball.
Aquestes línies de treball varen ser esbossades pels presidents Chávez de Venezuela, Correa d’Equador, Evo Morales de Bolívia, Lugo de Paraguai i el propi Lula de Brasil.
Els quatre primers en la trobada amb els moviments socials organitzada principalment pel MST (Moviment Sem Terra) en el seu 25 aniversari, per a debatre sobre la crisi. I tots plegats per la tarda davant més de deu mil persones.
La trobada dels presidents
La imatge dels cinc presidents agafats de les mans, representa tot un símbol del que està succeint a Amèrica Llatina. Dels canvis polítics que s’han produït en els darrers deu anys.
Pel que varen senyalar Evo, Lugo i Correa davant mil representants dels moviments socials, principalment brasilers, és imprescindible trobar camins d’unitat, de proposta, entre la política i els moviments socials. Cal afavorir-los i afavorir la unitat. Son impensables les transformacions socials que s’estan operant a l’Amèrica Llatina sense la lluita, complicitat i compromís de canvi dels moviments socials d’aquells països. I també, que independentment de les diferències que operen en cada país i al ritme que cadascun camina, conformen un conjunt progressista i transformador.
I allí es va fer palès, va haver un reconeixement de quelcom evident: a Amèrica del Sud hi ha poderosos moviments socials que després d’anys de duríssimes i massives lluites –i a cops amb fortes contradiccions- han acabat trobant un espai d’un cert acord amb la política.
“Campanya mundial per la pau i la justícia; enviar als tribunals els criminals de guerra de Gaza; acabar amb el dret de veto en el Consell de Seguretat i amb l’autarquia a les NN.UU.
Volem un món on tots els països siguin iguals en un nou ordre econòmic internacional de solidaritat i entre les nacions; transformació i democratització de les institucions internacionals (FMI, BCI,..); lluita contra el deute extern. No volem un mon on les nacions competeixen entre sí, sinó que col·laborin.
Per salvar el Planeta Terra, cal anar contra el capitalisme; cal canviar els patrons de consum. Cal més estat. Només una humanitat que es valora a sí mateixa pot sepultar el capitalisme”. Aquestes son algunes de les propostes esbossades per Evo Morales.
Els drets dels pobles sense estat
Ha estat un dels deu eixos temàtics del FSM 2009. Ha comptat amb un espai propi on s’han pogut aixoplugar els diferents temes i pobles, començant per determinades reivindicacions dels pobles indígenes o Palestina. Des de Catalunya, s’ha jugat un paper força importat perquè això fos possible.
Aquest eix, el dels drets dels pobles sense estat i el dret a l’autodeterminació en la cimera del moviments socials, esdevé un gran progrés polític per part de l’esquerra mundial.
L’Assemblea d’Assemblees
Enguany l’organització del Fòrum va introduir una novetat, la realització d’assemblees de conclusions de cadascun dels eixos i espais temàtics de treball, complementant el que havia estat dins ara l’Assemblea de moviments socials. Va ser un encert. Es varen aprovar conclusions del món del treball i la globalització, la crisi, el canvi climàtic, les dones, l’aigua, la terra, els drets humans, immigració, la cultura, Palestina, els drets dels pobles sense estat, l’Amazònia, els pobles indígenes, ensenyament, dret a la salut,... i l’agenda de mobilitzacions global.
Sigui com sigui la realització del Fòrum Social Mundial a Belem ha estat un encert, ha mostrat que la lluita contra el neoliberalisme i contra el capitalisme té futur i una base de treball real, del qual el impuls ve d’Amèrica Llatina. Ara cal continuar treballant, també en les respostes globals que permetin visualitzar les forces i moviments transformadors.
Responguem a la crisi amb solucions radicals i iniciatives emancipadores
- Desenvolupar una setmana d’acció global contra el capitalisme i la guerra del 28 de març al 4 d’abril de 2009.
- Mobilització contra el G-20 el 28 de març
- Mobilització contra la guerra i la crisi el 30 de març;
- Dia de solidaritat amb el poble palestí impulsant el boicot, les desinversions o sancions contra Israel, el 30 de març;
- Mobilització contra la OTAN en el seu 60è. aniversari, el 4 d’abril.
Enfortir les mobilitzacions que desenvolupem anualment
- 8 de març: Dia internacional de la Dona
- 17 d’abril: Dia Internacional de la Sobirania Alimentària
- 1 de Maig: Dia internacional dels treballadors i treballadores
- 12 d’octubre: Mobilització Global de lluita per la Mare Terra contra la colonització i la mercantilització de la vida;
- Impulsar las agendes de resistència contra la cimera del G-8 a Sardenya, la cimera climàtica en Copenhaguen, la cimera de les Américas a Trinitat i Tobago...
- També l’aliança per un treball decent i vida decent fa una crida a un dia d’acció internacional el 7 d’octubre.
Etiquetes de comentaris: Fórum Mundial Social, Internacional
