Jordi Serrano BlanquerAquests dies hi ha milers d’articles i milers de frases en les tertúlies dient que a les eleccions del País Basc i de Galícia han canviat molt les coses. Es diu que a Galícia la ciutadania estava cansada que governessin els nacionalistes del BNG amb els socialistes, a la vegada que els gallecs han votat en massa el Partit Popular. Es veu que hi ha hagut una gran mobilització ciutadana no només als territoris més rurals sinó a les grans ciutats, llocs amb predomini tradicional de classes mitjanes més cultivades i, per tant, més proclius a votar l’esquerra
Doncs bé, en aquest cas la realitat és que el PP ha aconseguit passar de 756.000 vots l’any 2005 als 759.000 d’enguany. Sumar 3.000 vots no és per generar titulars com “gran mobilización de la derecha”, “El electorado de la derecha se volcó con Feijóo y no con Fraga”, “Vuelco electoral”, “Feijóo recupera a los desencantados”. Home, no n’hi ha per tant. Fa quatre anys l’esquerra va guanyar per un diputat i ara ha perdut per dos, no sembla una gran diferència. Coses similars es poden dir del País Basc. La major part d’analistes diuen que existeix un cansament del nacionalisme al País Basc i un gran desgast del nacionalisme conservador després de tants anys al poder. Es fan titulars com aquest: “El nacionalismo pierde su hegemonia en Euskadi”. Tampoc em sembla que n’hi hagi per tant. El vot nacionalista continua representant el 55% del cens electoral, i si no hagués estat per la llei de partits polítics que il·legalitza les expressions polítiques del vot de l’antiga Herri Batasuna, aquests haurien tret 7 diputats (segons el nombre de vots nuls) i el “bloc constitucional” per seguir la terminologia hauria aconseguit només 35 diputats, molt lluny dels 38 actuals que els permetrà governar. Per tant, el més probable és que després d’unes quantes setmanes d’estira i arronsa el lehendakari fos una altra vegada Ibarretxe. És veritat que els resultats electorals admeten molts matisos, ara bé, em sembla que potser se n’ha fet un gra massa. És veritat també que aquestes dues eleccions provocaran un gran canvi en els governs d’aquestes dues nacions espanyoles, ara bé em sembla que les raons es deuen, per una banda, a una llei amb dubtós fonament democràtic i per altra, que l’electorat d’esquerres gallec no ha trempat amb aquests quatre anys de govern. Una bona ensenya.
Etiquetes de comentaris: Eleccions, Estat espanyol, Galícia, Pais Basc
