Per això es dóna en les crisis el fenomen de que no es manifesten ni esclaten primerament en les vendes al per menor, relacionades amb el consum directe, sinó en l'òrbita del comerç a l'engròs i dels bancs, que són els que posen en la seva disposició el capital-diners social...La raó última de tota verdadera crisi és sempre la pobresa i la capacitat restringida de consum de les masses, amb les que contrasta la tendència de la producció capitalista a desenvolupar les forces productives com si no tinguessin més límit que la capacitat absoluta de consum de la sociedad...Mentre el caràcter social del treball aparegui com l'existència en diners de la mercaderia i, per tant, com un objecte situat al marge de la verdadera producció, seran inevitables les crisis de diners, com a crisis independents o com a agudització de les crisis reals.
En les crisis, ens trobem amb el postulat de que totes les lletres, tots els títols i valors, totes les mercaderies puguin convertir-se de cop i simultàniament en diners bancaris i tots els diners bancaris, al seu torn, en or.
Karl Marx El Capital. Tom 3 (Publicat per Engels en forma pòstuma el 1894)
ArticleEtiquetes de comentaris: Cultura, El Capital, El Far, Karl Marx