MIQUEL ÀNGEL SÒRIANo fa massa llegia un llibre petit –és d’un format molt especial- en el que, entre altres temes, recollia les solucions que diferents autors han anat prenent per poder contenir el creixement incontrolat de les pròpies biblioteques. Com us recomano la lectura (Jesús Marchamalo, Tocar los libros, Fórcola Ediciones, 2010. Madrid. 78 pàgs.), no entraré a desvetllar els mètodes emprats per aconseguir aquest control, però n’hi ha de tot tipus: des dels que intenten seguir una certa lògica –o una lògica molt personal- als més extravagants. 
Però... -sempre hi ha un però!- no trobareu cap al·lusió a l’ús indiscriminat que fa el Pepe Carvalho dels llibres per encendre la llar de foc. Serà que el subconscient traeix l’autor i no vol fer semblances amb el Farenheit 451? En tot cas s’allunya el màxim del Francisco Umbral que els llençava a la piscina, el que no deixava de ser una forma adequada d’accelerar el reciclatge. José Antonio Labordeta feia una crida a Método de lectura:(...) ¿Por qué no encendéisvuestros hogarescon las hojas tiernísimasdel Boletín Oficial del Estado? Sería tan hermosoque sé que es imposible.Genial idea amb la que dubtem en solidaritzar-nos i afegir la “tira” de Butlletins Oficials i fins i tot la pàgina de notícies oficials de La Vanguardia.Per cert, Saramago tenia un greu problema, ja que no llençava ni un llibre. Solució –que no és tal- a la que jo estic apuntat. En tot cas, recents posicionaments públics d’alguns personatges em produeixen un pessigolleig en alguna membrana del cervell i em provoquen un fort desig d’imitar el sistema del gran Carvalho. (Per posar algun exemple a Los mares del sur crema el Maurice de Forster, a La Rosa de Alejandría li toca a Las buenas conciencias de Carlos Fuentes i, és tan indiscriminat, que a Asesinato en el Comité Central crema El problema de la vivienda de Engels). El darrer posicionament ha estat el de l’Arcadi Espada (sí, aquest signant de tots els manifestos en defensa de la llengua castellana), a El Mundo, quan s’atreveix a escriure: “La consellera Geli, abans d’exercir uns dels seus lletjos intervencionismes, podria respondre, per exemple, si considera que la pederàstia és una malaltia. I si existeix evidència científica”. El pecat de la consellera era haver obert un expedient a una clínica que assegurava poder curar... l’homosexualitat!Sobren comentaris. No he volgut esbrinar si està a la plantilla dels tertulians d’Intereconomía. A la llar de foc! Potser se’ns ha escapat alguna idea semblant a les seves obres i és millor no córrer riscos. Crema indiscriminada!Ah!, però és que aquí no acaben els despropòsits de tan grotesc personatge. Torna a El Mundo (ja és veritat que al món hi cap tot, o quasi) a intervenir sobre la decisió de rescindir el contracte a les minyones en l’Exèrcit espanyol –la crisi!-.“Las piernas de las mujeres son un elemento de distracción colosal; y es en invierno, glaseadas por las medias, cuando alcanzan su mejor momento. En el peor invierno hay una esquina urbana atestada, donde de pronto todo se detiene para que se oiga un nanosegundo de seda frotando los muslos”.Algú vol fer algun comentari? Jo no en sóc capaç, encara que es tracti d’una “boutade” a l’estil del Tito B. Diagonal –molt més intel·ligent--. Per tant, a la llar de foc!I per les cames!Etiquetes de comentaris: Cultura
