L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.
Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.
MARIBEL NOGUÉ
(Ciutadana Dempeus)
Ja fa dies que han començat els tràfecs per la visita de Benet XVI, perquè si bé és Cap d’un Estat, el Vaticà, ve com a cap d’una comunitat de fe a dir una missa a una església monumental, suposant una moguda monumental per a la ciutat de Barcelona alhora que una despesa pública per raons, diuen, de seguretat.
Mireu, respecto fins al límit els sentiments religiosos de la gent, els sentiments interiors, em refereixo, però quan aquests pretenen expressar-se d’una manera institucional summament exterioritzada penso que prenen una dimensió diametralment oposada a la seva mateixa essència, ho hem patit sobretot la generació que vam néixer sota la influència de l’església catòlica i que va negar als seus feligresos la posada al dia que pregonava Joan XXIII amb el Concili Vaticà II. De llavors ençà es diu que el segle XX l’Església Catòlica va perdre els joves i el segle XXI perdrà les dones, perquè les exclou com a subjectes de dret.
Per al proper dijous 4 de novembre hi ha convocada a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona una Gran concentració de rebuig a la visita del Sr.Ratzinger per tot allò que representa i en defensa del laïcisme. En contra del que s’ha volgut difondre, el laïcisme és molt més respectuós que una actitud suposadament antireligiosa: “La laïcitat inclou un conjunt de valors que comprèn la llibertat de consciència, l’autonomia personal i el bé comú de tota la ciutadania en un marc de relació de respecte mutu i de convivència pacífica i de separació entre l’Estat i les esglésies de qualsevol signe”.
Els privilegis de l’Església catòlica
El que passa és que, en el cas de l’Església Catòlica es dóna la circumstància que existeixen encara els acords pactats a les acaballes del règim franquista entre l’Estat espanyol i la Santa Seu, el famós Concordat, mitjançant el qual l’Església catòlica gaudeix d’uns privilegis que els fan prevaler, a nivell oficial, financer i públic per promoure un adoctrinament ideològic que comporta sobretot un dirigisme vers la conducta íntima i personal de les dones que condiciona la seva llibertat personal, subjugant-la als supòsits “permesos” per l’església i sotmesos a l’home i/o a la jerarquia. Critiquem que imposin aquests comportaments a les dones d’altres cultures però permetem que ho vagin imposant al nostre entorn cultural en nom d’uns valors religiosos suposadament superiors. Hipòcrites.
Ho visc com una ofensa a la fe dels meus pares i a la de tanta gent compromesa, que estimo i respecto, cada vegada que sento el Sr.Ratzinger negar l’ús del preservatiu en les relacions personals, fins i tot en el continent Africà on cal eradicar la pandèmia de la SIDA, en qualificar l’homosexualitat com una malaltia o una desviació del comportament humà, quan prefereix encobrir la pederàstia abans que l’església com a institució en surti malparada o perpetuar allò que les dones som l’origen del pecat sense comptar amb la croada duta a terme contra la regularització del dret a l’avortament amb persecució de professionals i clíniques...
Ara que, sense anar més lluny, i sense referir-me tot el que està sortint a la llum d’aquest personatge sinistre, vergonya per a les persones de bona fe, el passat 15 de juliol encara va reformar el seu codi per endurir les penes dels delictes més greus que es poden cometre al si de l’Església. Juntament a la pederàstia, sí, hi figura l’ordenació de les dones...
Dubteu encara perquè, a banda dels meus principis laics, ni en nom propi ni en nom de la gent que estimo i he estimat ni l’espero ni el vull rebre?
Etiquetes de comentaris: Catalunya
