MARIBEL NOGUÉ(Ciutadana dempeus)
Amb aquest títol vaig endegar la xerrada que l’Ajuntament de Bellprat va tenir la gentilesade convidar-me a donar en el marc de la seva “Primera Diada de castelleres” i que, amb moltde gust, vaig acceptar.Amb la recuperació per a la memòria de qui va ser la seva alcaldessa durant la II República,Bellprat va endegar un camí de recuperació de la pròpia història. Una història no pasentesa des de les gestes que han omplert els llibres de text que hem hagut d’estudiar,sinó de l’altra història, la de les heroïnes quotidianes que no s’explica però que té la sevaimportància, ja que moltes dones han hagut d’aixecar la vida dels seus un dia i un altrementre anaven succeint aquells fets considerats més importants.Com Nativitat Yarza, la qui fou alcaldessa de Bellprat, la petjada de moltes altres dones esva perdre en el camí de l’exili, dels camps de concentració, de les morts de fam o misèria i,en tot cas, diluïda la seva valuosa història en un desagraït anonimat.Tant en el postfranquisme com en el decurs de tota la dictadura franquista, les doneshem patit una doble opressió. Més enllà de la manca de llibertats generalitzada, denegar el parador de familiars propers desapareguts a la guerra, ni tan sols per poder-losplorar i acomiadar perquè descansin en pau uns i altres, a les dones se’ns ha volgut negarl’autonomia personal subjugant qualsevol idea i comportament supeditades als homes, ja siguin el marit, el pare o el germà i si no el capellà...Però les dones hem sobreviscut a tot això. Hem estat cabdals per a una democratitzaciótambé de les relacions familiars transformant un marc de relacions autoritàries en unaltre on, si més no a través de la mare, hi ha més comunicació. Moltes àvies, al final delsseus dies, han pogut confiar a les seves filles aquells aspectes que els havia fet vergonyaconfessar abans, però han arribat a perdre la por. En general, avui les mares i les fillestenen una relació de complicitat: han passat tant les unes i les altres que s’entenen o esvolen entendre per damunt de tot.La dona, en inferioritat socialEns agradi o no, les dones partim d’una situació d’inferioritat social, per això potsernecessitem ajut per poder treure’ns aquest llast de sobre i potenciar la nostra autoestima.La societat ha pres consciència d’aquest fet i aprova lleis que permeten que tota la societatfaci pinya, però les dones hem de pujar el tronc del castell totes soles, amb les normes derigor: la força que ens caracteritza i que no té res a veure amb la força física; l’equilibrique ens fa falta per separar allò més visceral i emotiu del que és més necessari per tirarendavant; el valor d’encarar la vida sabent que comptes únicament amb les teves forces,que no hi ha ningú que t’hagi de resoldre la vida; i el seny de saber que retornar a l’ahirno porta enlloc, que quan has apostat per ser tu mateixa és una decisió que no té marxaenrere...I així, mica en mica, et vas traient del damunt el folre i les manilles que inicialment etpodien fer falta però que aviat t’adones ja no necessites, i pots pujar altiva fins dalt detot, i aixecar la mà i saludar Nativitat Yarza agraint-li el seu mestratge, la seva petjada,saludant alhora totes aquelles dones valuoses que s’han quedat pel camí, totes aquelles quevan patir en silenci pensant que mai ningú recolliria el seu esforç. Perquè si hi ha algú queté por de pujar, que demani ajut, també hi ha castells que es pugen per sota...Que bonic era veure el rostre somrient de les nenes que s’enfilaven sense por, de les noiessegures de si mateixes que tot baixant del castell feien figueretes, i que bonic era,sobretot, veure brillar els ulls de totes les nenes i noies que pujaven felices en aquellscastells pensats només per a elles. Felicitats.Etiquetes de comentaris: Dona
