Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.


07 de febrer 2013

DOS INÈDITS DE MARIO BENEDETTI

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA

 

L'atzar ─o el bon treball dels bibliotecaris─ ens donen moments d'aquells que la satisfacció fa inoblidables. Jo sempre he esperat amb ansietat la publicació del proper llibre d'aquell escriptor que m'era imprescindible. Un d'aquests va ser Mario Benedetti. I amb la seva mort passa un temps fins que te n'adones que s'ha acabat, que la força de l'espera no omple el forat de l'absència.

Però, vet aquí, que sorgeix, en forma de petita nota a un diari mexicà, la que per a tu és una gran notícia. Han aparegut dos poemes inèdits de Mario Benedetti.

A la Universitat d'Alacant, l'encarregada de vetllar pel fons cedit pel poeta l'any 2006, troba, dintre d'un exemplar de Insomnios y duermevelas, que havia estat propietat del autor, uns fulls amb dos poemes manuscrits: Miedo y coraje i Esperas. És possible que formessin part del grup dels poemes que Benedetti havia utilitzat per a la presentació del llibre l'any 2002 a Madrid, en un acte conjunt amb Luis García Montero i Joaquín Sabina.

I per a què més?

Aquí els teniu. Gaudiu, un cop més, del premi de l'espera.

 

MIEDO Y CORAJE

 

El miedo y el coraje

son gajes del oficio

pero si se descuidan

los derrota el olvido

 

el miedo se detiene

a un palmo del abismo

y el coraje no sabe

que hacer con el peligro

 

el miedo no se atreve

a atravesar el río

y el coraje rechaza

el mar del infinito

 

no obstante hay ocasiones

que se abren de improviso

y allí miedo y coraje

son franjas de lo mismo

 

ESPERAS

         se oyen pasos

            de alguien que no llega nunca

                               ENRIQUE MOLINA


 

uno sigue esperando

sin responder a nadie

entre otras cosas porque

las sombras no preguntan

uno estira el silencio

abandonado y torpe

con los ojos abiertos

y la esperanza inmóvil

el cielo está tan lejos

y la tierra tan cerca

que no vale la pena

soñar con el futuro

 

en secreto se aguardan

noticias del vacío

y sin embargo nadie

se asoma entre la niebla

 

Nota. A l'alçada del quart i del vuitè vers hi ha un guió a l'original que sembla indicar que després d'ells hi hauria d'haver un espai per marcar la diferència d'estrofes.