Un tema recurrent se'ns presenta sovint d'aquesta manera: l'esquerra s'ha de reciclar, l'esquerra ha d'innovar i s'ha de transformar, l'esquerra ha de descobrir les noves formes d'organització perquè les clàssiques (partits, sindicats, associacions,…) estan obsoletes, aprendre dels moviments 2.0 i oblidar-se del que s'ha fet fins ara,… Se sent a dir molt quan es parla del desencantament de la política, de l'allunyament de la casta política de la ciutadania, en relació als moviments ciutadans com la Plataforma d'Afectats/des per la Hipoteca.
És un discurs arrelat entre els qui se senten decepcionats pel paper dels partits d'esquerres que consideren burocratitzat i institucionalitzat. És un discurs que han assumit fins i tot alguns partits, especialment els que no formen part dels grans partits parlamentaris. I si bé és cert que tenen tota la raó quan acusen aquestes organitzacions d'haver-se institucionalitzat, val a dir que podria ser que s'equivoquessin quan prediquen renunciar a les formes de lluita clàssiques. Potser no és que les formes de lluita clàssiques no funcionin, pot ser que no les estiguem portant a terme correctament.
Un cas interessant és el de la PAH que, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ha acabat trobant-se i col·laborant amb un tipus d'organització ben clàssica en les lluites populars: les Associacions de Veïnes i Veïns. Moltes assemblees d'afectats han trobat en les AV la col·laboració necessària per a la seva organització, hi han trobat les infraestructures per a fer reunions, l'ajuda per a organitzar la lluita, l'experiència de tantes persones implicades durant molts anys, la solidaritat, la humanitat. Això ha col·laborat en fer possible el gran suport popular a la plataforma i a que se situés el drama dels desnonaments en el centre del debat polític. Hem de ser capaços de veure fins a quin punt són necessàries les formes clàssiques d'organització de la Classe Treballadora i com ens equivoquem quan les critiquem per elles mateixes. En el cas que ens ocupa, les AV, cal assenyalar que travessen un moment crític. Desgraciadament, el grau de participació i compromís en el moviment veïnal no és comparable al que hi havia als anys 80 a Catalunya. D'altra banda, el nivell de dependència de les AV a les subvencions públiques per al manteniment dels seus locals i infraestructures és important i amb les retallades esta amenaçat seriosament. Tot i així, les AV tornen a ser el punt de trobada de totes les organitzacions de solidaritat i ajuda mútua organitzades als barris metropolitans, estan organitzant des de bancs d'aliments fins a serveis socials més especialitzats, estan al capdavant de gairebé totes les mobilitzacions en el territori. En molts casos cobreixen serveis socials que fins ara cobrien les administracions públiques però que han estat afectats per les retallades. Les AV són organitzacions clàssiques de la Classe Treballadora, especialment a les àrees metropolitanes de Catalunya, però són útils, són eficients, són necessàries.
Moltes coses conviden a pensar que, quan parlem dels actuals moviments ciutadans com a moviments nous pel seu tipus d'organització o per les accions que porten a terme, ens estem equivocant. De la mateixa manera que la PAH ha trobat a les AV en el transcurs de la seva lluita, la majoria dels qui anomenem "indignats" continuen la seva lluita social per canals cada cop més similars a les formes d'organització clàssiques de la Classe Treballadora. En el cas dels coneguts iaioflautes, són militants que mai han abandonat la lluita contra el capitalisme i que el segueixen combatent a la manera clàssica: amb agitació i propaganda, manifestacions, concentracions, piquets,… Les noves tecnologies de la comunicació i les xarxes socials són eines útils per a fer propaganda i difondre la informació d'una manera més ràpida i econòmica que abans, però no se'ns poden presentar com a eines màgiques per als processos revolucionaris i oblidar que totes elles estan en mans de poderoses corporacions capitalistes. És per tot això que és de responsabilitat recolzar i reivindicar les organitzacions veïnals i també els sindicats, els partits i totes les organitzacions "clàssiques" que veritablement defensen els interessos de la Classe Treballadora, encara que a alguns els semblin passades de moda. Recolzar-les sense deixar de ser crítics quan sigui necessari, però mai col·laborar en el seu desprestigi gratuït com tantes vegades s'ha fet i es fa.
FG
