Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.


El debat sobre el Dret a Decidir posa al descobert el projecte nacional de les forces polítiques. Els mitjans han agrupat les posicions en tres grans grups: unionistes, federalistes i independentistes. És una simplificació desafortunada que situa als i les comunistes falsament entre l'opció federalista i la independentista. Llavors quin és el projecte nacional dels i les comunistes? La qüestió no és Independència o Federalisme, perquè sense una no hi pot haver l'altra. La qüestió és Socialisme o Imperialisme.

El poble de Catalunya és un subjecte polític sobirà diguin el que diguin el Constitucional i el PP

Joan Josep Nuet, secretari general del PCC


Per als i les comunistes, tota nació té el dret a l'autodeterminació, és a dir, el dret a determinar les seves pròpies formes de govern, el dret a decidir, com a poble, el seu camí. Considerem que Catalunya és una nació, perquè és un conjunt de persones amb una llengua i una cultura pròpies, amb una voluntat de ser. És una nació perquè és un marc de lluita diferenciat del seu entorn, en el qual la realitat determinada pel sistema de producció i per les relacions entre la Classe Treballadora i el Capital pren unes formes concretes. És una nació perquè la realitat de Catalunya requereix d'una estratègia política diferenciada, com ho requereix qualsevol nació del món.

Els i les comunistes de Catalunya hem estat importants defensors del dret a l'autodeterminació de Catalunya durant tot el segle XX. Estàvem en el Front Popular, amb la Classe Treballadora durant la Generalitat Republicana i vam encapçalar la resistència al franquisme durant més de 40 anys, amb grans sacrificis. Ningú més que el PSUC va contribuir a enderrocar la dictadura, a restituir les institucions catalanes, a difondre la consciència nacional entre la classe treballadora.

D'altra banda, considerem que totes les institucions de l'Estat Espanyol són arbitràries, il·legítimes i instruments del capitalisme imperialista. No reconeixem com a legítima ni la monarquia, ni les corts franquistes, ni el sistema autonòmic, ni la constitució. L'Estat Espanyol actual és el resultat d'un projecte imperial fallit i 40 anys de dictadura feixista. Sempre hem denunciat la farsa de la Transició. Així mateix, el projecte de la Unió Europea és per a nosaltres, un projecte del mateix capitalisme, un instrument d'opressió de classe que té per objectiu afeblir la sobirania popular i afavorir la gestió de l'explotació capitalista.

Els i les comunistes lluitem per l'abolició de l'explotació capitalista i tenim una clara consciència del caràcter internacionalista de la nostra lluita. Sabem que, com que el capitalisme és transnacional, caldrà derrotar-lo de manera global per alliberar-nos de la seva tirania. Tanmateix, sabem també que cada nació ha d'alliberar-se per la seva pròpia via, que allò que és vàlid en la lluita política d'una altra nació pot no ser-ho a la nostra, que cada nació té el seu ritme.

El nostre projecte d'Estat és una República Socialista, és a dir una democràcia dels treballadors. L'abast territorial d'aquest Estat és la nostra nació, és a dir Catalunya. Tanmateix, aspirem a construir una societat internacional de pobles lliures que cooperin solidàriament. Aspirem, en darrera instància, a la dissolució dels Estats i les fronteres nacionals en una societat comunista internacional. Per aquest motiu, el nostre Estat és de tipus federatiu, perquè aspira i perquè necessita federar-se en condicions d'igualtat i respecte amb totes les nacions veïnes.

És impensable que qualsevol procés d'alliberament de la nació catalana de l'opressió imperialista pugui portar-se a terme de manera aillada, sense que el procés de destrucció de les institucions espanyoles que comporta afecti la resta de nacions que configuren l'Estat Espanyol. És imprescindible que en la nostra lluita d'alliberament, la Classe Treballadora de Catalunya teixim aliances estratègiques: amb la Classe Treballadora de la resta de l'Estat, que és víctima directa del mateix projecte polític borbònic-franquista, i amb la Classe Treballadora europea i del món, que és víctima del mateix capitalisme global.

Per tot això, el projecte nacional dels i les comunistes de Catalunya és, en conseqüència i per definició, una República Socialista Federativa. I aquí el terme federatiu adquireix una profunda importància perquè explica la potencialitat i la necessitat de tota nació socialista de federar-se amb altres nacions per a cooperar de manera lliure i sense renunciar a la seva sobirania. Federatiu es refereix al caràcter dialèctic de la federació entre nacions quan aquestes són lliures de l'imperialisme capitalista i plenament sobiranes, no a una idea preconcebuda d'estat federal inspirada en les actuals institucions dels Estats Imperialistes. Rússia va esdevenir República Socialista Federativa Soviética amb la revolució de 1917. Cinc anys més tard va federar-se amb les repúbliques de Bielorússia, Ucraïna i la República Transcaucàsia per a crear la URSS. D'aquesta manera va passar de ser federativa a estar federada. El caràcter federatiu de la República estava també implicit en la declaració de la "República Catalana integrada a la federació ibèrica" proclamada per Francesc Macià el 1931.

Els i les comunistes no som deterministes sinó dialèctics, no creiem en la nació com una unitat històrica de destí. La nació és per a nosaltres, no un ideal teòric, sinó una realitat viva, composada per persones reals, la gran majoria de les quals pertanyen a la Classe Treballadora. La nostra lluita no és per una independència de Catalunya sotmesa als interessos del capital financer com per a CiU. La nostra lluita no és per esdevenir un paradís fiscal en el marc europeu, una mena d'ampliació d'Andorra, com defensen alguns sectors de la petita burgesia reaccionària. La nostra lluita no és la fantasia ingènua d'una Catalunya independent i próspera dins la Unió Europea de l'austeritat criminal, com sembla que és per a ERC. La nostra lluita no és tampoc per un model federal de l'Estat Espanyol que suposi l'enèssima fugida endavant del fracassat projecte centralista i monàrquic de Madrid, com postula el PSC. El debat de classe que plantegem supera la barroera simplificació entre Independència o Federalisme. La nostra lluita és per una República Socialista de Catalunya, en un context d'aliança entre pobles contra l'Imperialisme. El nostre projecte nacional no podria estar més clar.

Aportació al debat sobre el Dret a Decidir de la Cèl·lula Pablo de la Torriente del PCC