Afirma el liberalisme ser la doctrina de la llibertat. Tanmateix s'ha demostrat com la ideologia del llibertinatge dels poderosos a costa la prostitució de la majoria. Però què podríem esperar d'una ideologia sense ètica, erigida sobre l'única moral del lucre individual? Què podríem esperar d'una religió fanàtica que adora només el diner i la propietat i menysprea la vida humana i tots els valors que constitueixen la tradició humanista? Si alguna cosa caracteritza el liberalisme d'avui és la seva completa desvinculació de qualsevol codi ètic o moral. Ja s'ha despullat de la màscara hipòcrita de les caduques democràcies cristianes, per abraçar sense complexos el pornocapitalisme.
El president de la patronal espanyola, Joan Rossell,
afirma sense vergonya que "els aturats/des hauríen de percebre de l'Estat només la renda mínima i necessària per a sobreviure".
L'obscenitat de les declaracions, el seu despotisme, evidencia de forma terrible la manca de qualsevol humanitat en els plantejaments liberals. Al senyor Rossell no l'importa en absolut la pobresa i la desnutrició dels infants del seu país, no l'afecten en cap sentit les tragèdies humanes de les famílies desnonades, dels afectats per les preferents, dels milers d'estafats per la banca que ell representa. Ell no es preocupa per construïr una nació sense pobresa, guiada per la raó, on tothom tingui accés al coneixement, a la salut. El senyor Rossell presideix l'organització dels capitalistes espanyols, una banda sense escrúpols ni valors ètics, que només pensa i es mou per benefici. No és casualitat que els qui l'han precedit en el càrrec visquin sota l'ombra de la corrupció (
Cuevas i
Díaz Ferrán). La corrupció és inherent als capitalistes.
Els senyors de la dreta liberal, tothom ho sap, representen els interessos de les classes poderoses.. Ens hem acostumat ja a sentir el seu discurs mentider, mesquí i repugnant que culpa de la crisi als treballadors i a les polítiques socials. Tots hem patit de primera mà les conseqüències nefastes de les seves polítiques classistes i antisocials. La dreta liberal actua en el govern amb una impunitat pornogràfica, però no la impunitat que li proporciona la majoria absoluta, sinó la impunitat que li atorga ser el representant polític dels mateixos poderosos llibertins que representa el senyor Rossell. No és casualitat que tots els tresorers que ha tingut el Partit Popular hagin estat imputats per corrupció i finançament il·legal. La corrupció és inherent al sistema de partits que ens han imposat.
El senyor Olli Rehn de la comissió europea
diu obertament que cal abaixar els salaris un 10% a l'Estat Espanyol. La nul·la capacitat empàtica dels capitalistes i dels seus gestors sobrepassa el sadisme dels psicòpates, repugna a qualsevol ment sana i remou l'estòmag fins a la nàusea. És la mateixa fredor dels nazis que van industrialitzar el genocidi en granges d'extermini. Cada dia més el capitalisme ens recorda el feixisme, un feixisme caracteritzat per la tirania, l'explotació, l'empobriment, la vulneració dels drets fonamentals, el racisme, la persecució política i religiosa, les guerres imperialistes, l'extermini genocida, els camps de concentració, l'Estat policial, la corrupció, el despotisme, la prostitució i la pornografia.
Aquest és el sistema que governa les nostres societats: un capitalisme pornogràfic, corrupte i criminal, on les guerres es declaren amb pretextos obertament falsos, on s'exploten les persones pel lucre d'una minoria a plena llum, on es televisa la massacre sense pietat de pobles sencers, on els capitalistes gaudeixen dels seus privilegis amb total impunitat. Els capitalistes d'avui ja no s'omplen la boca de grans valors, ni dissimulen, ni perden el temps amb hipocresies cristianes. Podem agraïr-los la seva sinceritat. El gran capitalista Warren Buffet no s'amaga en expressar-ho ben obertament: "És clar que hi ha lluita de classes. Però és la meva classe, la dels rics, la que l'està guanyant". A ells només els importa enriquir-se sense límit i mantenir-nos ben miserables en un món on tot pot ser venut i comprat.
I malgrat que no ens enganyen, els poderosos insisteixen en convertir-nos al pornocapitalisme. Inverteixen enormes esforços perquè acceptem la nostra condició de mercaderia. El pornocapitalisme penetra en les nostres consciències a través de la embrutiment intel·lectual, dels reality-shows i els talent-shows, la propaganda cinematogràfica i l'anorreament de les nostres consciències. Requereix de nosaltres que ens exposem als aparadors de Facebook com a productes, ens convida a participar com a espectadors o com a actors en la indústria de la carn televisada, apel·la als nostres instints més bàsics anorreant-nos amb sobredosi de pornografia. En això s'ha convertit la suposada doctrina de la llibertat, en un repugnant pornocapitalisme.
PA
