"Rebelde, inconformista y ateo". D'aquesta manera presentaven a
Luis Buñuel en el Telediario del passat 29 de juliol. La 1 no van poder passar per alt l'aniversari de la mort del genial cineasta de Calanda, malgrat la seva figura sigui tan incòmode per al règim. Buñuel és incòmode perquè era comunista i aquest és un pecat simplement impronunciable per als reprimits seminaristes que escriuen i llegeixen la propaganda que ens vomiten a la tele. Encara avui, a Espanya, es pot ser políticament qualsevol cosa sense molestar ningú, qualsevol cosa llevat de comunista.
Ser comunista és, per a la cadena pública espanyola, pitjor que transgredir els 10 manaments o ser un capellà pedòfil. Per a La 1 tots els comunistes són dolents i si resulta que algú digne de mèrit va ser comunista, les ordres són senzillament ignorar-ho o dissimular-ho. El revisionisme històric al que ens sotmeten des de temps del Caudillo és tan insistent com ridícul. El patètic exercici de mal·labarisme dels propagandistes de La 1 per a presentar-nos a Luís Buñuel com un pensador completament despolititzat van sobrepassar els límits de la falsetat. Segurament, el fet més greu del minireportatge sobre Buñuel ofert per La 1 no va ser la negació de la seva condició de comunista, sinó de la seva condició d'exiliat. Perquè segons La 1, Luís Buñuel no s'hauria exiliat a Mèxic perseguit per una dictadura feixista responsable de l'assassinat polític d'un dels seus millors amics, Federico García Lorca. Per a La 1, Luís Buñuel senzillament "con la Guerra Civil, se fue" i va viure a Mèxic un llarg període de la seva vida. Segons La 1, Buñuel va ser un cineasta surrealista, amic de Dalí (el pintor del règim). Res es diu sobre com va renunciar al surrealisme per afiliar-se al Partit Comunista Francès. Segons La 1, el cinema de Buñuel va estar marcat per la passió i el desig. Res es diu de l'àcida crítica a la societat i la hipocresia burgesa i catòlica de totes i cadascuna de les seves pel·lícules.
Tanmateix, res d'això és nou i no només passa a l'Estat Espanyol. Lamentablement per als propagandistes, les més destacades figures intel·lectuals del segle XX eren comunistes o socialistes radicals. Davant d'aquest fet, els mitjans corporatius practiquen la desmemòria. Podem sentir parlar a la tele durant hores de Pablo Picaso, Federico García Lorca o Miguel Hernández, de Jean Paul Sartre, Simone de Beauvoir, John Lennon o Albert Einstein sense que ni ens mencionin que eren comunistes. Del que se n'extreu que encara a hores d'ara els i les comunistes els fem por, molta por.
FG
Telediario del 29 de juliol de 2013
Veure el minut 51:08
http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/telediario-21-horas-29-07-13/1965789/
