L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.
Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.
"Rebelde, inconformista y ateo". D'aquesta manera presentaven a Luis Buñuel en el Telediario del passat 29 de juliol. La 1 no van poder passar per alt l'aniversari de la mort del genial cineasta de Calanda, malgrat la seva figura sigui tan incòmode per al règim. Buñuel és incòmode perquè era comunista i aquest és un pecat simplement impronunciable per als reprimits seminaristes que escriuen i llegeixen la propaganda que ens vomiten a la tele. Encara avui, a Espanya, es pot ser políticament qualsevol cosa sense molestar ningú, qualsevol cosa llevat de comunista. Més informació »
El mal anomenat cas Snowden és en realitat el cas PRISM. També en aquesta delicada qüestió, la presentació que els mitjans corporatius han fet de la realitat internacional és una barroera manipulació. Més enllà de la mostra de debilitat que l'afer està suposant per a la diplomàcia occidental, allò que fa important a Snowden no és l'anècdota del seu periple sinó les dades que aquest senyor ha posat en coneixement de tothom. Unes dades amb profundes implicacions que, vistes en una perspectiva històrica, confirmen com l'esquerra europea ha estat manipulada des del final de la Segona Guerra Mundial pels serveis secrets nordamericans i britànics com a conseqüència de la seva manca d'intel·ligència, és a dir, per no disposar de recursos en intel·ligència, per no tenir mecanismes d'informació i comunicació i estar a l'alçada del seus poderosos contrincants. Per a exposar-ho, recapitulem. Més informació »
"Si es capaz de temblar de indignación cada vez que se comete una injusticia en el mundo, somos compañeros, que es lo importante".
Che Guevara
Després d'una declaració política i la posada en escena d'instruments unitaris, el PCC i el PSUC-viu obren a Catalunya un procés a la unitat a les fraccions, espais i persones que se senten comunistes, amb el noble objectiu de construir un partit comunista fort, capaç de contribuir a derrotar el capitalisme. Alguns companys expliquen i escriuen que l'objectiu de la unitat és "refundar el PSUC i tancar les ferides dels últims trenta anys".
Al meu entendre, aquesta afirmació pressuposa dues idees que poden confondre més que ajudar a un procés de convergència: la primera delimita implícitament la unitat comunista a les famílies de tradició psuquera. La segona suggereix que la ruptura del PSUC va ser un error o una conseqüència de debats no resolts. Més informació »
L'any 1986 el Partit havia publicat un text en el que Antonio Álvarez-Solís, al seu pròleg, proposava: "…hemos de insistir en que para leer a Alleg correctamente hay que pretender otra democracia más amplia para una sociedad más amplia. Y otra libertad más ancha para una sociedad más ancha. Y otra justicia más alta para una sociedad más crecida".
Ara, l'autor d'aquell text ─¡S.O.S. América!─ ens ha deixat, i una mica més orfes ens adonem de que en aquests anys no hem avançat gaire i la llibertat, justícia, democràcia estan al mateix lloc perquè la societat que les sustenta està a les mateixes mans.
I trobem a faltar Henri Alleg. No sabeu quant!
I agraïm a l'editorial Hiru ens fes arribar un text clàssic d'Henri Alleg, només fa tres anys─el 2010─, La question. Aquí, l'autor denuncia l'horror que representa l'ús i abús de la tortura, d'una pràctica que, en moltes converses de cafè, es veu com a totalment acceptable i, quan es perd la vergonya, absolutament necessària. Pobre societat!
Què millor record d'Henri Alleg que les paraules que Alfonso Sastre escriu a Presentación para hoy: "...la práctica de torturas es tan repulsiva en uno como en otro caso: tanto si se produce en las filas de los opresores como si se da en las de los oprimidos".
"Rebelde, inconformista y ateo". D'aquesta manera presentaven a Luis Buñuel en el Telediario del passat 29 de juliol. La 1 no van poder passar per alt l'aniversari de la mort del genial cineasta de Calanda, malgrat la seva figura sigui tan incòmode per al règim. Buñuel és incòmode perquè era comunista i aquest és un pecat simplement impronunciable per als reprimits seminaristes que escriuen i llegeixen la propaganda que ens vomiten a la tele. Encara avui, a Espanya, es pot ser políticament qualsevol cosa sense molestar ningú, qualsevol cosa llevat de comunista. 
