El mal anomenat cas Snowden és en realitat el cas PRISM. També en aquesta delicada qüestió, la presentació que els mitjans corporatius han fet de la realitat internacional és una barroera manipulació. Més enllà de la mostra de debilitat que l'afer està suposant per a la diplomàcia occidental, allò que fa important a Snowden no és l'anècdota del seu periple sinó les dades que aquest senyor ha posat en coneixement de tothom. Unes dades amb profundes implicacions que, vistes en una perspectiva històrica, confirmen com l'esquerra europea ha estat manipulada des del final de la Segona Guerra Mundial pels serveis secrets nordamericans i britànics com a conseqüència de la seva manca d'intel·ligència, és a dir, per no disposar de recursos en intel·ligència, per no tenir mecanismes d'informació i comunicació i estar a l'alçada del seus poderosos contrincants. Per a exposar-ho, recapitulem.
Què és PRISM?
La font principal sobre el que sabem del programa PRISM són els articles publicats pel diari britànic The Guardian i el nordamericà The Washington Post, a partir de les revelacions d'Edward Snowden, un antic empleat de la CIA i la NSA. Segons aquesta font, PRISM és un programa de vigilància política sistematitzada a escala planetària, desenvolupat principalment per les agències d'intel·ligència dels EUA, el Regne Unit i que té com a socis secundaris tota la resta d'agències dels països de l'OTAN. PRISM funciona gràcies a la cooperació d'importants empreses tecnològiques que, segons Snowden, permeten l'accés a tota la informació sobre els usuaris de les seves bases de dades. El programa PRISM executa un rastreig sistemàtic de totes les comunicacions electròniques a la recerca de paraules clau i patrons de comportament. Les dades proporcionades per aquest programa són des del 2007 la principal font d'informació dels serveis d'intel·ligència occidentals. Dit d'una altra manera, companyies com Google, Facebook, Microsoft i Apple haurien permès que la NSA, la CIA i el MI6 bucegessin lliurement per les bases de dades on s'allotja la informació privada de milions de ciutadans del planeta, per detectar i vigilar qualsevol organització de persones que suposessin una potencial amenaça per al sistema. La revelació d'Snowden vol dir que els nostres correus electrònics personals, les fotografies i vídeos de la nostra vida privada, els nostres gustos, febleses i afinitats, les nostres relacions amb altres persones o organitzacions, tota aquesta informació està disponible per als serveis d'intel·ligència nordamericans i britànics i, en menor grau, per als països de la resta de l'OTAN. És doncs, tal com va dir Julian Assange el 2011: "Facebook és la màquina més espantosa d'espionatge (…) La gent ha de saber que quan fa amics a Facebook, està fent gratuïtament la feina als serveis d'intel·ligència dels EUA, els estan omplint la base de dades". La qüestió no és cosa petita, tanmateix, no és una cosa nova.
PRISM , fill d'Echelon
PRISM és una línia de treball dins d'un programa més ampli i més antic anomenat Echelon. De fet, podríem dir que, d'alguna manera, PRISM és una evolució 2.0 d'Echelon o que Echelon és una versió analògica de PRISM. Echelon, conegut en alguns cercles com "l'ull que tot ho veu", és el major sistema d'espionatge i intercepció de les comunicacions desplegat pels EUA, el Regne Unit, Canadà, Nova Zelanda i Australia després de la Segona Guerra Mundial. L'existència del programa Echelon ha estat reconeguda pel mateix parlament de la Unió Europea que l'any 2000 va encarregar una investigació davant les evidències que les dades recollides per Echelon havien estat usades amb finalitats comercials pels 5 països anglosaxons. L'informe emès pel Parlament Europeu el 5 de setembre de 2001 va constatar l'existència d'un sistema d'espionatge sistemàtic i intercepció de les telecomunicacions per part d'aquests estats i va concloure que la seva finalitat no era militar. No obstant això, tampoc Echelon sortia del no res, perquè si PRISM és fill d'Echelon, aquest és fill de Gladio, a la seva vegada.
Echelon, fill de Gladio
Algú es recorda de Gladio? Gladio, o millor dit l'exèrcit Stay-Behin, és la xarxa d'espionatge anticomunista desplegada a Europa per la CIA i el MI6 al final de la Segona Guerra Mundial. El seu lema és Silendo liberatem servo, "en silenci serveixo la llibertat". Es tracta d'una xarxa d'espionatge i intervenció d'extrema dreta composada per persones de procedència i posició molt variada i unides pel seu anticomunisme. Aquesta xarxa treballa de molt a prop amb els comandaments de l'OTAN i ha estat responsable d'importants episodis de la nostra història recent a Europa. En realitat, Gladio és el nom de la secció italiana d'una organització que ha tingut moltes denominacions, tanmateix és el nom amb el que la va donar a conéixer el primer ministre italià Giulio Andreotti el 1990. Gladio va ser responsable de l'assassinat del primer ministre italià Aldo Moro a través de la seva infiltració en les Brigades Roges comunistes a finals dels 70. Gladio va ser responsable de diverses massacres i atemptats terroristes a Itàlia, va col·laborar obertament en els cops d'estat a Grècia el 1967, a Turquia el 1980, a l'Argentina va col·laborar amb la dictadura de Videla com a Lògia P2, a Alemanya va participar a l'operació Odessa per a rescatar dirigents nazis ocults i se li atribueix l'atemptat terrorista a l'Oktoberfest de 1980 a Munich. Tanmateix el gruix de les operacions dels Stay-Behin no han estat les operacions militars sinó les operacions d'infiltració en organitzacions comunistes per a la seva desarticulació. A l'Estat Espanyol Gladio va col·laborar estretament amb el règim en l'orquestració de la Transició i la integració d'Espanya a l'OTAN i la UE. En aquest sentit, per a molts, l'ombra de l'Stay-Behin plana sobre importants esdeveniments històrics com el maig del 68, a través de la figura del controvertit Daniel Cohn-Bendit, líder actual de l'ecologisme europeu i membre del Fòrum Europa. L'organització segueix viva i operativa a tota Europa. Molt recentment, el 2010, un important sector del PKK al Kurdistan va acusar la direcció d'estar manipulada per Gladio al servei de l'OTAN. Segons Thierry Meyssan, l'organització "està dividida en 5 grups funcionals": Grup de Guerra Psicològica (premsa, ràdio, Tv, rumors,…), Grup de Guerra Política (recolzament a organitzacions anticomunistes, infiltració en organitzacions comunistes, sabotatge), Grup de Guerra Econòmica (manipulació dels mercats, mercat negre, especulació), Grups d'Acció directa (accions militars) i una secció amb altres Grups Diversos. Actualment utilitza com a tapadores diverses ONG i també organitzacions polítiques minoritàries. Segons confessions del general Oswald Le Winter els protocols de l'OTAN impliquen que cap acció realitzada per aquests grups serà perseguida per la justícia dels estats membres.
La línia Gladio-Echelon-Prism-Al-Qaeda
Hi ha prou elements a l'abast de tothom per establir algunes serioses consideracions. Gladio, Echelon i PRISM són instruments dels 5 països anglosaxons (Regne Unit, EUA, Nova Zelanda, Canadà i Austràlia), l'Imperi Britànic de sempre. Gladio s'hauria desenvolupat en la primera fase d'una estratègia de control polític, en els inicis de la Guerra Freda, que hauria consistit en el desplegament a Europa d'una xarxa humana secreta anticomunista. Echelon hauria estat una segona fase, una mica més avançada la Guerra Freda, que s'hauria centrat en el control de les telecomunicacions, principalment telefòniques, a l'Europa continental. PRISM seria només l'evolució lògica de les anteriors, una xarxa centrada en la comunicació electrònica i les xarxes privades, mal anomenades xarxes socials. Hi ha evidències notables que Al-Qaeda és una organització que respon al mateix patró que els exèrcits Stay-Behin en l'àmbit musulmà. En primer lloc, va ser fundada per un agent de la CIA, Ossama Bin Laden, per a fer front als comunistes i a la Unió Soviètica a l'Afganistan. És una organització d'extrema dreta, profundament anticomunista. El cos central de l'organització el continuen formant els talibans afgans i els wahabbistes saudís, ambós aliats dels EUA a la zona. El seu principal objectiu és impedir qualsevol unió panarabista o d'unitat islàmica alternativa a l'hegemonia de l'Imperi Britànic. Els seus principals enemics són els enemics d'occident: l'Iran revolucionari, la Síria d'al-Assad, la Líbia de Gaddafi, i les organitzacions palestines Hamás i Hezbollah. Són financiats obertament pels EUA, RU i la UE sota el pretext de l'enderrocament de tiranies. Sorprenentment, tot i el seu islamisme radical Al-Qaeda no representa cap amenaça per a Israel.
És la esquerra europea naïf?
Totes les revelacions d'Snowden, han estat només la confirmació d'una realitat que per a molta gent era òbvia. Caldria preguntar-nos fins a quin punt és ingènua l'esquerra europea quan planteja els termes de la seva lluita política per transformar l'injust sistema capitalista. Que els serveis d'intel·ligència nordamericans i britànics manipulen i condicionen l'evolució de la política europea ho sap tothom. Però fins a quin punt ho fan? La UE és un projecte europeu realment? Està l'esquerra europea infiltrada pels exèrcits Stay-Behin? La socialdemocràcia, l'eurocomunisme, l'ecologisme, l'anticapitalisme, els moviments ciutadans, el 15M, les primaveres àrabs, les revolucions taronges, les mateixes organitzacions comunistes europees tants anys dirigides per líders formats als EUA, fins a quin punt no estan sotmeses a aquestes forces que sabem que existeixen? Seríem ridículament conspiracionistes si diguessim que l'esquerra europea ha estat dirigida des del final de la Segona Guerra Mundial per agents d'una xarxa d'intel·ligència de l'Imperi Britànic? O seríem més aviat ridículament ingenus si ho neguessim? Si acceptéssim aquesta hipòtesi, s'explicarien millor els successius revisionismes que han anat minant el moviment comunista en el darrers 50 anys? Podem seguir explicant la història sense tenir en consideració la influència de PRISM, Echelon i els exèrcits Stay-Behin en l'enfonsament del bloc soviètic i l'apogeu del neoliberalisme criminal? Poden les esquerres seguir pretenent transformar la societat capitalista sense enfrontar-se a la crua realitat que no disposem d'una mínima xarxa d'intel·ligència i comunicació capaç de defensar els interessos de la Classe treballadora europea?
PA
Articles de referència
Operación Gladio
http://es.wikipedia.org/wiki/Operación_Gladio
"Las redes estadounidenses de desestabilización y de injerencia" per Thierry Meyssan
http://www.voltairenet.org/article120005.html
"La guerra secreta en Bélgica" per Daniele Ganser
http://www.voltairenet.org/article170824.html
"OTAN: de Gladio a los vuelos secretos de la CIA" per Ossama Lotfy
http://www.voltairenet.org/article148365.html
SObre PRISM:
http://www.voltairenet.org/spip.php?page=recherche&lang=es&recherche=prism
Sobre Echelon:
http://www.voltairenet.org/spip.php?page=recherche&lang=es&recherche=echelon&x=0&y=0
Sobre Gladio:
http://www.voltairenet.org/spip.php?page=recherche&lang=es&recherche=gladio
