Governs i organismes internacionals estan anunciant el final de la crisi, afirmen que hi ha indicis clars que l’economia s’està recuperant. Però de quina crisi ens parlen? Des que tenim memòria que estem entrant o sortint d’una crisi econòmica.
Les crisis no són accidents desafortunats, formen part de l’ordre establert de les coses. Les crisis són necessàries per al capitalisme, són imprescindibles per al funcionament de la maquinària del lliure mercat Les crisis són necessàries perquè són el mecanisme mitjançant el qual es regulen els desajustos de la oferta i la demanda, tanquen les empreses que no són prou competents i es produeix la veritable acumulació de capitals. Les crisis són lògiques en el capitalisme perquè creen l’excedent de mà d’obra necessària per assegurar els salaris baixos. Les crisis són necessàries perquè són el punt culminant dels cicles del capital, la part més lucrativa del joc capitalista per als qui es dediquen a l’especulacio financera a gran escala. Les crisis no són inevitables però per a véncer-les cal renunciar al sistema de lliure mercat.
El pitjor de les crisis és que tenen una dimensió acumulativa. Com que l’economia es financiaritza, es torna cada vegada més especulativa i s’allunya de l’economia productiva, la real. A mida que això passa, les crisis es tornen més profundes i els seus efectes més devastadors per al conjunt de la humanitat. Durant molts anys, a Europa les classes populars no hem tingut una clara dimensió de les crisis econòmiques perquè aquestes són globals i els seus efectes es reparteixen per tot el planeta. Tanmateix, els efectes de la crisi actual han castigat amb duresa les classes populars europees i totes les polítiques liberals que ha aplicat la troika no han fet més que empitjorar-ho.
Allò curiós de la crisi actual és que ja no és actual, és la crisi de 2008. Estem a punt d’entrar en un nou cicle de crisi i encara vivim immersos en l’anterior. Durant els darrers 6 anys, des de l‘esclat de la bombolla hipotecària i immobiliària, les economies capitalistes han continuat desenvolupant la seva activitat especulativa, s’han incrementat els nivells de deute de manera exponencial, s’ha continuat la deregulació dels mercats, s’ha permès que les entitats financeres s’elevin a un nivell d’insolvència generalitzada. Una nova bombolla especulativa és a punt d’esclatar. L’esclat d’una bombolla mai atura l’activitat especulativa del capital, només la trasllada a un altre sector econòmic. Amb l’esclat del mercat hipotecari, l’especulació s’ha traslladat a altres sectors: el deute públic, l’or, l’energia, els materials escassos, el mercat dels aliments, els fons voltors o les empreses tecnològiques 2.0 són només algunes de les preferències dels especuladors avui, a 2014. La crisi pot començar per qualsevol lloc i generar un efecte en cadena de resultats totalment impredictibles.
Una nova crisi és imminent i amenaça altre cop la classe treballadora. Lluny del que diu la propaganda del FMI i la Comissió Europea, la perspectiva que tenim per davant és un agreujament de la situació econòmica. Tot sembla indicar que es consolidaran importants capes de pobresa a les nostres societats, alguns experts parlen d’un atur estructural superior al 20% de la població activa al sud d’Europa. Tot sembla indicar que continuaran les retallades de drets, amb uns estats centrats en pagar un deute astronòmic a la mateixa banca que ha estat rescatada amb fons públics. Tot sembla indicar que seguiran les privatitzacions, fins a fer desaparèixer tot rastre de l’Estat del Benestar. És aquest el model de societat que dicta la troika, aquest és el model de societat que impulsen els parlaments i els governs de les institucions europees: el mateix model econòmic que impulsa el PP a l’Estat Espanyol, el PSF a França, el mateix que impulsen a Catalunya CiU i ERC, el model liberal. És responsabilitat dels governants gestionar la riquesa col·lectiva del nostre país i no podem dir que, fins ara, s’hagin sabut fer cárrec d’aquesta tasca. Les mesures neoliberals aplicades amb el pretext de contenir el deute públic no només no l’han contingut, sinó que l’han disparat. Després d’omplir-se la boca sobre la mala gestió dels governs moderats d’esquerres, les dretes catalanes, espanyoles i europees han hipotecat les generacions futures, han arruinat els estats i han permès el saqueig sistemàtic del patrimoni col·lectiu.
El capitalisme sempre està en crisi perquè sempre està especulant. Bombolla rera bombolla arrossega els pobles a la dependència i l’esclavitud. És responsabilitat de la classe treballadora rebel·lar-se contra la dictadura de la banca i construir un model diferent de societat. Això vol dir lluitar contra la dreta. I la dreta és dreta per les seves poítiques, és igual en nom de qui es facin o qui les impulsi. A Europa les polítiques de dretes les impulsen el PP, els socialdemòcrates, els liberals i, fins i tot, de vegades, els ecologistes. A casa nostra les polítiques de dretes les està impulsant el govern tripartit de CDC, UDC i ERC. Els i les comunistes les combatem en tots els contextos i treballem per construir un gran Front Social i Democràtic a Europa que acabi amb les polítiques liberals, amb el sistema capitalista i amb les seves crisis criminals. Ningú no ho farà per nosaltres, depèn només dels pobles trencar aquesta roda destructiva.
PA
Etiquetes de comentaris: Economia
