Un òrgan central de propaganda és l’instrument fonamental de qualsevol projecte polític que aspiri a ser majoritari a la societat. El seu paper és definir l’estratègia, delimitar les línies de treball i els àmbits de debat i de lluita, centralitzar la intel·ligència, cohesionar el discurs i l’organització al voltant d’unes idees marc. Per a una organització revolucionària de la classe treballadora, aquest paper és encara més estratègic i vital. No hi ha projecte polític que pugui desenvolupar-se sense un òrgan central de propaganda: l’activitat dels instruments de comunicació i el dinamisme de la informació en una organització són els millors indicadors de la seva salut democràtica i de la vigència del seu projecte polític.
Tot procés polític ha tingut el seu mitjà de propaganda de referència, que ha guiat l’estratègia i la tàctica del conjunt del moviment. La Revolució Russa va tenir l’Iskra, la cubana va tenir el Granma. Les revolucions bolivarianes més recents han tingut progressivament més i millors mitjans de propaganda a mesura que s’han anat desenvolupant. Qui pot negar el paper que han tingut Telesur i l’Agència Bolivariana de Noticias en l’aixecament de les noves democràcies populars a Amèrica Llatina?
L’Avant va ser una de les primeres tasques que vam emprendre els i les comunistes quan el 1982 vam fundar el PCC. Com a publicació orgànica, la seva sort ha estat sempre estretament vinculada a la del conjunt del partit. Com a capçalera, ha intentat ser un instrument del sector més conscient de la classe treballadora catalana i aportar un posicionament crític dels esdeveniments i de l’evolució de la societat en mans de l’hegemonia liberal. És lògic que amb aquestes pretensions, hagi estat sempre una publicació minoritària. Però no per això, menys important.
El Partit dels i les Comunistes de Catalunya es troba immers en el procés constituent d’una nova organització comunista de Catalunya que portarà a la desaparició dels actuals òrgans d’expressió del partit i a la seva reformulació per part de la nova organització. En conseqüència, l’Avant com a capçalera del PCC potser deixarà d’existir. Serà tasca de la nova organització determinar els seus nous òrgans d’expressió i les seves capçaleres de referència. Serà, per tant, tasca de tots els i les comunistes definir la metodologia i la composició de la nova redacció, així com el paper i l’objectiu dels nous instruments de propaganda. És aquesta una tasca en la que ja podem començar a caminar.
En aquest sentit, des de la redacció de l’Avant posem tot el nostre coneixement i experiència al servei d’aquesta nova tasca i fem una crida al conjunt de les cèl·lules comunistes de totes les organitzacions a començar a treballar en els nous instruments d’agitació i propaganda, en el nou òrgan central d’expressió que haurà de tenir el nou partit sorgit d’aquest procés històric. És el moment que el conjunt de comunistes de Catalunya enfrontem el repte de construir una nova capçalera comunista de referència per a la classe treballadora del país. Una capçalera que sàpiga donar resposta a les necessitats de comprendre la realitat que ens envolta, de destapar les falses informacions i la manipulació informativa, de centralitzar la intel·ligència de les classes populars en la construcció d’una alternativa socialista a capitalisme criminal. Una capçalera que sàpiga ser la veu que la classe treballadora necessita, que connecti les lluites disperses, que aplegui les resistències al capitalisme en un únic front social.
la redacció de l’Avant
Etiquetes de comentaris: 1000
