MIQUEL ÀNGEL SÒRIA
Hi ha notícies que són com un cop de mall al cap. I la mort de Ramiro
Pinilla n'és una d'elles.
A casa em diuen que faig massa necrològiques però és que cal remoure
les consciències, posar en marxa la memòria quan els personatges que
han anat composant les nostres arrels desapareixen.
Quant l'any 1979 vaig trobar-me amb el Ramiro Pinilla venent els seus
llibres exposats al terra de la Casa de Campo de Madrid ─era la festa
del PCE─, ja feia dos anys que havia llegit els dos volums d'Antonio
B..."EL ROJO" ciudadano de tercera. España, España... , que havia
editat Albia Literaria.
"Me llamo Antonio B..., pero cuando madre me echó al mundo, una mujer
que estaba allí dijo: '¡Leches, si es rojo como un rayo!' Así que no
vaya usted por las Cabreras preguntando por Antonio, porque desde
entonces todo el mundo me conoce por el Rojo. Aquella mujer exageró,
sólo soy rubio."
Ramiro Pinilla havia creat unes Ediciones Libropueblo i venia els seus
exemplars per subscripció. Tinc a les mans el nº 5, Andanzas de Txiki
Baskardo, editat en castellà i euskera l'any 1980, on ja apareix el
Baskardo de Valles verdes, colinas rojas, l'extraordinària trilogia
que inicia la nova vida literària del nostre autor. Cada exemplar de
Libropueblo portava un requadre on explicava els comptes del llibre,
des de la tirada ─aquest nº 5 era de 5.000 exemplars─ fins els
diferents costos (impremta, traducció, percentatge de la llibreria.
Impostos, correus, viatges o el marge de risc).
Ara serà endebades l'espera de la publicació d'alguna novetat que ens
porti al seu Getxo natal i a un país ─Euskaherria─ en el que "les
fades no moren al xoc amb la REALITAT".
Que la terra et sigui lleu, company!
