Antoni Moragas
És possible fer comèdies que tinguin contingut social?Sí, i crec que les comèdies haurien de portar missatge tan sovint com sigui possible. La gent recorda molt millor un concepte transmès per una comèdia que no pas per un drama. A més, tenint en compte tots els problemes que tenim al món, tot el que ens fa riure és un gran benefici. Naturalment, estimo tant el drama com la comèdia, però he d’admetre que em proporciona una gran satisfacció personal ser capaç de transmetre joia al públic fent-lo riure. Una de les últimes coses que em va dir el meu pare abans de morir, fa una vintena d’anys, és una frase que m’havia repetit sovint. Em va mirar, em va somriure i em va dir: “Porta una mica de sol”. A la pràctica, volia dir-me que repartís una mica de joia al meu voltant. Els actors tenen la sort d’estar en la posició adequada per fer-ho.
Ahir a la nit es va trobar amb Fidel Castro. Què li va semblar?
Ha estat una de les experiències més excitants que he viscut mai. És una de les personalitats més carismàtiques que he trobat fins ara i, possiblement, en tota la meva vida. És extremadament atractiu, brillant; té una memòria i una cultura sorprenents de qualsevol cosa. El que és extraordinari és que a ell li encanta parlar, i ho fa molt bé; però si et fa una pregunta i li respons només amb una frase, però després segueixes parlant una mica, ell no t’interromp mai. Et mira i t’escolta profundament. És realment una persona fora del comú.
Què voldria que pensessin els nord-americans de la seva visita a Cuba?
Espero que el fet d’haver vingut aquí faci entendre als nostres conciutadans que cal un intercanvi cultural entre els nostres països. Un intercanvi entre les persones contribuïria a superar les tensions existents. Hem de trobar una solució per a aquest absurd de l’embargament i promoure un intercanvi econòmic i cultural.
Fragment d’una entrevista al Festival del Nou Cinerma Llatinoamericà del 1985 a l’Havana
Filmografia recomanada
La meva germana Elena
(Richard Quine, 1955)
Ningú és perfecte (Billy Wilder, 1959)
L’apartament (Billy Wilder, 1960)
Dies de vi i roses (Blake Edwards, 1960)
Desaparegut (Costa-Gavras, 1982)
Així és la vida (Blake Edwards, 1986)
El meu pare (Gary David Goldberg, 1989)
JFK, cas obert (Oliver Stone, 1991)
Èxit a qualsevol preu (James Foley, 1992)
Hamlet (Kenneth Branagh, 1996)Etiquetes de comentaris: Cinema, Cultura
