Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.


La utopia els fa centenaris

Miquel Àngel Sòria

“De um traço nasce a arquitetura. E quando ele é bonito e cria surpresa, ela pode atingir, sendo bem conduzida, o nível superior de uma obra de arte”.

El dia 15 d’aquest mes fa cent anys un dels més grans arquitectes encara en exercici: el brasiler Oscar Niemeyer. En alguna ocasió ja li he dedicat la meva atenció, per la seva condició de comunista militant. Ara, quan s’arriba a aquesta edat i amb el cap serè, cal retre homenatge a la seva doble condició: comunista i artista. Lluitador per la utopia.

Vaig sentir-ne a parlar per primer cop arran de la construcció de Brasília, la ciutat que havia de convertir-se en la capital administrativa del Brasil, l’any 1959, per desig polític de Juscelino Kubitschek. El projecte urbanístic de Lúcio Costa comptava amb una sèrie d’edificis emblemàtics obra del nostre autor. El seu racionalisme arquitectònic, considerat com a continuador de Le Corbusier i La Bauhaus, ha permès integrar perfectament la seva obra a Brasília amb l’entorn amazònic.

Després, les seves notícies anaven arribant espaiadament, i entre elles destacaven les seves visites a Cuba i la seva amistat amb Fidel. El seu compromís ha estat constant, la qual cosa li ha permès mantenir una línia d’independència ideològica: “Mai no vaig ser hostil a moviments de protesta, fins i tot el dels països socialistes. És necessari protestar contra la misèria, les injustícies, les desigualtats. Tota paraula dita amb coratge en el moviment només pot merèixer la meva estima”.

“Sempre vaig ser discordant dels meus braus camarades quan repetien que havíem de ser optimistes, que l’important no és la mort, sinó la perpetuació de l’espècie. Sempre els vaig respondre que els nostres fills, néts i totes les generacions següents tindran les mateixes inquietuds sobre l’univers, el futur de l’home, la mort. Ells coneixeran, com nosaltres, els moments d’angoixa”.

Una altra commemoració

El dia de Nadal es complirà el trentè aniversari de la mort de Charlie Chaplin. Qui millor que Dario Fo per recordar-lo? “Ningú millor que Chaplin ha sabut desenvolupar la crítica agressiva, plena de ràbia, davant la ideologia de la màquina i, en particular, enfront dels mètodes de Taylor, és a dir, els que exploten l’home fins i tot en la seva gestualitat”.

Etiquetes de comentaris:


http://lh3.google.com/avantnet/R0OBNVd-yFI/AAAAAAAAAF8/8u5lNnG-BFo/s288/arrels2.jpg