Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.


Jordi Ribó i Flos

El procés de construcció europea està liderat per les polítiques més neoliberals i de dretes del continent. Polítiques que defensen les aspiracions dels grups multinacionals i del capital financer, i que reben suport del grup Popular Europeu, d’una part del Grup Liberal i també d’una part del Partit Socialista Europeu.

Es concreten en aspectes com ara la defensa i aplicació del minitractat constitucional; el bloqueig de les directives sobre el temps de treball, dels Comités d’Empresa europeus, i el rebuig a retirar la directiva Bolkenstein sobre privatització dels serveis públics i l’homologació de condicions de treball. D’altra banda, apliquen una política monetària de restricció de les despeses públiques, d’opacitat del Banc Central Europeu i de negociació de tractats comercials molt negatius, que tenen com a destinataris països d’America Llatina. I, per últim, la negativa absoluta a negociar acords i convenis europeus, així com a reconèixer el dret a vaga com un dret universal a aplicar a tots els països de la Unió Europea (UE).

El procés d’integració a la UE no ha prioritzat mai el capítol de drets laborals. El problema és que, als últims trenta anys, el moviment sindical europeu no ha estat a l’alçada, tret de les manifestacions de fa quatre anys en favor de l’Europa Social. Però les mani-festacions no van anar acom-panyades de propostes adequades i, quan se n’han elaborat, han estat deixades de banda prematurament. Per exemple, la Confe-deració Europea de Sindicats (CES) va fer una gran quantitat d’esmenes al projecte de Constitució Europea, però les va abandonar sobtadament quan l’avantprojecte va esdevenir definitiu. Igualment, la CES es va conformar aviat amb la modificació de la Directiva Bolkenstein, i va abandonar l’aliança amb el Grup d’Esquerra Unitària Europea-Esquerra Verda Nòrdica (GUE-NGL), que exigia la retirada de la directiva gairebé en solitari.

Una xarxa autònoma
Mentrestant, feia anys que un grup de sindicalistes alemanys, italians i portuguesos (i algun de català) treballava amb el GUE-NGL amb l’objectiu de recuperar el debat entre els sindicalistes europeus i els lligams amb un projecte d’esquerra transformadora, entre els quals hi havia Heinz Bierbaum, actualment a Die Linke.
Aquest grup va treballar per construir una xarxa amb propostes sindicals autònomes, amb un discurs que advocava per la defensa dels drets socials i de ciutadania europea i per l’elaboració d’una carta mínima de drets dels treballadors. També defensava la intervenció en els conflictes de les multinacionals europees, per combatre les desigualtats laborals als estats, així com per trencar la subordinació del sindicalisme europeu a les polítiques de la Comissió Europea.


Què ens cal fer?
Cal un nou escenari de pau i solidaritat intenacional. Una Europa Unida ha d’optar pel diàleg polític com a base de resolució dels conflictes.

Cal regular amb noves fórmules l’economia mundial, abolint l’estructura il·legítima del G-8, i aturar les polítiques privatitzadores del Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i l’Organització Mundial del Comerç, amb l’objectiu de desarmar el capital financer i reorganitzar les relacions nord-sud.

Cal treballar per un nou règim de política fiscal i monetària: el Banc Central Europeu ha de passar comptes democràticament. També cal suprimir el Pacte d’Estabilitat i fer una nova política econòmica basada en les persones i la defensa del medi.

Les institucions europees han de democratitzar-se.

Cal treballar per la redistrubució de la riquesa mitjançant un model de protecció social universal, amb nivells mínims de prestacions socials i renda mínima europea; cal aturar els atacs contra els sistemes públics de pensions. Estem a favor d’uns serveis públics de qualitat i accesibilitat per a tothom. Rebutgem la directiva de serveis Bolkenstein, l’Acord General sobre Comerç i Serveis i tot allò que promogui la liberalització dels serveis públics.

Cal enfortir els drets sindicals i laborals, augmentar el control democràtic de l’economia, limitar el poder del capital i dels empresaris i augmentar el poder sindical. També cal reduir la jornada laboral per crear ocupació i redistribuir el treball.

Necessitem un desenvolupament sostenible i protegir el medi ambient, per fer front a la depredació que molts sectors empresarials han propiciat.

Treballem per la igualtat a tots els nivells, especialment de gènere.

Els sindicalistes d’aquest fòrum plantegem que tot això no es pot construir des de l’aïllament, ni des d’un sol sector: cal una amplíssima aliança de sectors sindicals, populars, estudiantils, amb els partits polítics d’esquerres. Él Partit de l’Esquerra Europea treballa en una direcció molt similar (PEE). Gràcies al GUE-NGL i al PEE, els sindicalistes vinculats a l’esquerra política i social comencem a fer-nos amb un espai que, fins ara, no havíem sabut com ocupar.

Etiquetes de comentaris: ,


http://bp3.blogger.com/_7P5u5uY15-k/R1NiZIsu6wI/AAAAAAAAAHo/I3pkosESHM4/s1600-R/globalitzaciosocial.jpg