Violències de gènere

Quan es parla de violència de gènere, el primer que ens ve al cap és la visió reduccionista del maltractament físic. Sovint oblidem que en la nostra societat es donen, a més, assetjament sexual, violació, prostitució forçada, etc. Però el nombre de dones mortes és tan colpidor que no podem evitar que acapari la nostra atenció

Comissió de Dones del PCC
El nombre de dones mortes a Espanya va assolir els 68 casos l’any 2006, la qual cosa representa una mitjana d’un assassinat cada cinc dies segons dades de l’Instituto de la Mujer. En la darrera dècada, les xifres oscil·len al voltant dels 70 casos anuals. A Catalunya es van produir l’any 2006 un total de 20.239 denúncies per violència masclista, un 34,5 % més que el 2005 (15.018). L’any 2006 van morir assassinades per aquesta causa 12 dones.

Aquestes xifres esfereïdores, però, no ens poden fer oblidar les mil pràctiques de violència psicològica que les dones patim al llarg de la vida: el menyspreu per part de la parella, l’aïllament, les prohibicions, els insults, els càstigs, les amenaces, el llenguatge sexista, els comportaments humiliants... Experiències que, si ens aturem un moment a reflexionar, totes hem patit en algun context.

Però més enllà d’aquestes violències, el patriarcat posa en pràctica altres mecanismes refinats, més subtils i difícils de detectar, de violència masclista, com ara el valor de la castedat, la dictadura de l’estètica, la imatge de la dona en la publicitat... La peculiaritat d’aquestes violències simbòliques és que han aconseguit arrelar tan profundament en la nostra cultura que sovint ens resulten difícils de detectar.

Una tercera categoria de violències és la de les anomenades violències estructurals, vinculades a les privacions econòmiques que les dones patim en major mesura que els homes, o el dret a l’accés a la salut sexual i reproductiva. Aquests són un parell d’exemples de qüestions a les quals encara la majoria de governs (fins i tot d’esquerres), a diferents nivells, no atorguen prou importància.

Models erronis
En aquest punt, potser ens hem de plantejar amb quins models de convivència ens trobem. D’una passejada per la televisió, pel·lícules o llibres, n’extreiem el mateix model de sempre: relacions de parella basades en la possessió, marcades per la desconfiança, tenyides de sospites mútues, guardades per la gelosia i l’exigència d’exclusivitat.

És necessari difondre referents d’altres tipus de convivència, basats en els vincles afectius profunds, incompatibles amb la desigualtat i les violències. Hauríem de ser capaços d’educar en valors alternatius a l’amor romàntic clàssic i substituir-lo per d’altres en els quals hi hagi un equilibri entre el compromís i la necessària autonomia personal, la capacitat de gaudir en soledat, l’autoacceptació i el desenvolupament de criteris ètics propis; mostrar exemples de relacions amoroses que es recolzen en valors com l’amistat, la intimitat, la confiança, la generositat, el respecte, el pacte i la llibertat.

Escucha niña.

Cuando te alaben llamándote bella
o te humillen llamándote fea,
no escuches a nadie.
Sólo quieren encerrarte en el espejo
de una soledad diferente.
Tú debes vivir, no debes agradar.
La belleza está dentro de la vida.
…
Cuando te leen Blancanieves
es para convertirte en una sirvienta,
aunque sea de un hombre tonto y enano.
Rebélate, niña,
es humillante servir
si no es un gesto recíproco.
…
Cuando te enseñan a vivir triste,
prueba la locura, niña.
El dolor es una realidad
que se debe afrontar cuando se presenta
no un valor sobre el cual edificar la vida.

M. Teresa d’Antea

Etiquetes de comentaris: Feminisme, Violència Masclista