Aquest és el títol d’un llibre de Bauman que expressa les dificultats de la política per obrir-se espais en la societat actual i per traduir les aspiracions individuals en un sentiment col•lectiu amb capacitat de canvi
L’Hospitalet, segona ciutat de Catalunya, 260.000 habitants en 12,5 quilòmetres quadrats, la major densitat de població d’Europa. Més de 50.000 estrangers vinguts a la ciutat els últims anys. L’Hospitalet viu una tercera transformació caracteritzada per un procés de substitució de la població: els joves que hi han nascut marxen a la segona corona metropolitana, obligats pel preu de l’habitatge, i són substituïts per ciutadans nouvinguts que s’instal•len als barris més degradats. El resultat: increment de la població, més pressió sobre els serveis públics i una més gran complexitat de l’estructura social i cultural.
D’altra banda, el procés de renovació urbana iniciat ara fa deu anys ens aboca al risc d’una ciutat que creix a dues velocitats. Renovació urbana i creació del districte econòmic al sud, i immigració, envelliment de la població i increment de la densitat de població al nord de la ciutat.
Si cloem la diagnosi amb la transformació de l’economia, que ha significat la traducció del capital productiu en capital especulatiu i de serveis, amb la conseqüent creació de llocs de treball més inestables i precaris, a més de la pèrdua de pes específic de la societat civil organitzada, el panorama del futur més immediat no sembla cridar a l’optimisme.
Què hem de fer?
Davant d’aquesta situació, quin ha de ser el paper d’una esquerra transformadora que es diu alternativa, amb un pes electoral que no arriba al 10%? El camí que va iniciar EUiA a la ciutat ara fa deu anys després d’una lectura de la ciutat que apuntava alguna de les coses que han passat i d’altres d’inimaginables, passava per tres eixos estratègics. Primer, l’impuls d’un programa social avançat, caracteritzat per la creació d’habitatge públic, la universalització de l’atenció domiciliària i la creació de places de llars d’infants municipals (el 1999, no n’hi havia cap). Segon, el desenvolupament d’un programa mediambiental, inexistent a la ciutat, que agafés com a ensenya l’impuls de les energies renovables, la dignificació de l’espai públic, guanyant terreny al cotxe, i l’acció sobre el cicle de l’aigua, fomentant l’estalvi, l’eficiència i l’ús de les aigües del freàtic. I tercer, l’aprofundiment de la democràcia, impulsant polítiques de democràcia participativa i l’enfortiment de la societat civil organitzada, a més de la recerca d’un model de convivència basat en el respecte i el compromís ciutadà.
Un balanç
Com portar a la pràctica aquest programa? Quin era el nostre pla? Amb qui havíem de comptar? L’estratègia passava, en primer lloc, per una recomposició de l’espai electoral, aglutinant tota l’esquerra transformadora i ecologista existent a la ciutat; la conquesta i consolidació d’un espai institucional que ens permetés més influència i visibilitat política, i un treball més còmplice amb els moviments socials existents.
Alfonso Salmerón Muñoz
Coordinador local d’EUiA a l’Hospitalet de Llobregat, regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat i portaveu d’ICV-EUiA
Els comptes, clars
El nostre programa de canvi ha produït ja alguns resultats, i també algunes decepcions. Hem aconseguit un Pla d’Habitatge que preveu el 50% d’habitatge públic en el període 2004-2011, la creació de 800 places de llars d’infants públiques i la implantació de més de 6000 m2 de panells solars tèrmics en quatre anys. En el balanç negatiu, l’hegemonia social d’un model de civisme autoritari i la fugida d’indústries que no han resistit la temptació del capital especulatiu.
El futur immediat? Un major compromís d'EUiA per enfortir el teixit associatiu i la implicació amb els col•lectius d’immigrants, per tal de guanyar nous espais d’hegemonia política.
Etiquetes de comentaris: Catalunya
