Vicenç Navarro, catedràtic de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra, atresora una carrera cosmopolit que, des de l’exili, el va dur a Suècia, la Gran Bretanya i els Estats Units. Des de la seva experiència, avui ens dóna la seva visió (autoritzada) dels vicis i virtuds de les esquerres a Catalunya i a Espanya
Ara, al final de la legislatura, ¿com qualificaria la política social i econòmica que ha dut a terme el PSOE en els darrers quatre anys?
La política social del govern del PSOE ha estat de tipus socialdemòcrata, en el sentit d’expandir els drets socials. La llei de Dependència, d’una enorme importància, n’és un exemple. El gran problema ha estat la política econòmica, que s’ha caracteritzat per ser un fre al creixement de la despesa pública que ha dificultat el desenvolupament de les polítiques socials. Així, el finançament de la llei de Dependència és, sens dubte, insuficient.
Quins són en l’actual període els principals problemes de les classes treballadores? La disminució de la seva capacitat adquisitiva, resultat d’un descens salarial. A Espanya s’estan creant més llocs de treball amb salaris baixos que salaris mitjos i alts. Però, a més d’aquesta dada preocupant, n’existeix una altra: els salaris alts i mitjos estan creixent molt més lentament que abans.
L’endeutament de les famílies apunta a un col•lapse o segueix sent un mecanisme hàbil del capitalisme perquè els treballadors creguin tenir més poder adquisitiu del que els seus salaris els permeten?
El creixement de l’endeutament és una conseqüència del punt anterior, és a dir, del descens dels salaris. Naturalment que hi ha altres factors que contribueixen a aquest creixement de l’endeutament, com, per exemple, els baixos interessos. Però el descens de la capacitat adquisitiva de la classe treballadora és una causa molt important d’aquest augment del crèdit.
És correcta l’afirmació que a l’Estat espanyol cada cop hi ha menys treballadors i, per contra, més classes mitjanes?
Si a la població espanyola se li demana si pertany a la classe alta, mitjana o baixa, contestarà en la seva majoria que és de classe mitja. De tals enquestes es deriva la percepció àmpliament promoguda per les forces conservadores que la majoria de la població es defineix com a classe mitjana. És de lamentar, per cert, que el Govern d’Entesa encara publiqui enquestes d’opinió popular utilitzant aquestes categories de classe alta, classe mitjana i classe baixa. Trobo fins i tot insultant que es refereixi a un sector de la població, a la classe treballadora, com a classe baixa. Ara bé, si es demana a la població si pertany a la burgesia, petita burgesia, classe mitja o classe treballadora, aleshores la gran majoria de la població es defineix com a classe treballadora. I aquest percentatge no ha anat disminuint. Naturalment, l’estructura social canvia constantment i, amb ella, la composició de cada classe social, incloent-hi la de la classe treballadora. De manera creixent, aquesta classe s’està feminitzant i està basada més i més en serveis. Però el percentatge de la població que treballa en llocs de treball supervisats, amb un gran contingut repetitiu i manual (utilitzant el criteri del major analista de les estructures socials que existeix avui en el món, el professor Erik Olin Wright), ha anat augmentant en lloc de disminuir.
Creu que les esquerres estan jugant un paper de transformació estructural en el marc de l’Estat espanyol o s’estan limitant a gestionar amb una sensibilitat més progressista?
Les esquerres estan perdent la seva pròpia identitat i la seva pròpia capacitat d’anàlisi i resposta. Això està molt clar a Catalunya i a Espanya, on, front al nacionalisme català i espanyol, que oculten interès de classe, les esquerres no estan oferint una altra ideologia i una altra narrativa. He viscut en molts països durant el meu llarg exili i és sorprenent que a Espanya i a Catalunya els dirigents de partits d’esquerres no utilitzin el terme classe treballadora. Sembla com si el consideressin un terme antiquat, oblidant que aquestes categories són categories científiques. Un terme científic pot ser antic sense ser antiquat. La llei de la gravetat és un concepte antic, però no és antiquat. Si no hi creuen, que saltin d’un quart pis i ho veuran. Doncs bé, oblidar-se d’això és saltar al buit, que és el que els està passant a les esquerres a Catalunya i a Espanya. Les dretes tenen una consciència de classe molt arrelada i es comporten exitosament en els espais financers, mediàtics i polítics per defensar els seus interessos de classe. Vegeu, si no, les polítiques públiques del PP i CIU. Les esquerres haurien de desenvolupar una consciència de classe amb unes pràctiques, discursos i cultura alternatius basats en la defensa de les classes populars.
Com creu que s’hauria d’articular la unitat d’acció entre les diferents forces d’esquerres i les organitzacions socials?
El moviment antiglobalització, que és un moviment positiu, té limitacions molt significatives basades en un error d’anàlisi de la situació actual. Susan George i Naomi Klain, per exemple, interpreten un món on els Estats-nació han desaparegut, substituïts per les multinacionals, que governen l’ordre mundial. Per a elles, l’enemic és la globalització. Aquest tipus d’anàlisi, que es troba també en l’anàlisi d’Eric Hobsbawn, és profundament erroni i crea una paràlisi política. Què poden fer països com Catalunya i Espanya davant de la globalització? Això és erroni. Els Estats-nació continuaran jugant un paper clau. No s’entén la General Motors sense entendre la seva relació amb el govern federal dels Estats Units, o la telefonia o Repsol sense entendre la seva relació amb l’Estat espanyol. El que passa en cada país depén primordialment de les relacions de poder existents en cada país. Els baixos salaris a Espanya tenen poc a veure amb la globalització. Suècia és el país més globalitzat d’Europa i té els salaris més alts, i això és a causa de la força de les esquerres en aquest país. A Espanya les esquerres són molt febles, i aquí està la causa d’un salari baix, de l’escàs desenvolupament de l’Es-tat del Benestar i de les grans limitacions del sistema democràtic, tal com documenta el meu llibre El subdesenvolupament social d'Espanya. Per cert, em permeto recomanar que llegeixin el meu blog: www.vnavarro.org.
Sandro MacarroneEtiquetes de comentaris: Entrevistes, Estat espanyol
