El Govern d'Entesa va generar dubtes de bon començament pel que fa a la política universitària i de recerca. En primer lloc, per la decisió de subsumir l’anterior departament específic d’Universitat, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) en un macrodepartament que inclou també Indústria, Comerç i Turisme. No només significava una evident pèrdua de pes polític, sinó també un biaix cap als aspectes més productivistes o mercantilistes, front als de caire social, educacional i de creació crítica de coneixement. En segon lloc, per les dificultats per constituir l’equip gestor i per la lentitud a activar-lo. Si hi afegim les actuacions poc convincents en temes com l’Espai Europeu d’Educació Superior, la programació universitària i el finançament de les universitats, no és d’estranyar la imatge de menysteniment, desorientació i paràlisi que se’n va crear i que encara perdura.
Els mateixos rectors han estat els primers a denunciar aquesta situació, tot i que a vegades amb una contundència difícilment comprensible. Val a dir que alguns mitjans de comunicació hi han contribuït notablement, en apreciar que aquest podia ser un dels primers i principals punts febles del Govern d’Entesa.
L’aprovació consensuada del Pla d’Inversions Universitàries 2007-2013 i la posada en marxa de la comissió elaboradora del Pacte Nacional per a la Recerca indiquen un cert redreçament de la situació. Però són moltes les assignatures pendents, a més de les ja esmentades, com ara el traspàs de les beques, la reforma de la llei d’Universitats de Catalunya, la llei de la Ciència, el Pla d’Infraestructures de Recerca o la definició d’una carrera professional per al professorat universitari i per al personal investigador.
Així mateix, i com a punt de partida per a les iniciatives referides, trobem a faltar una aposta clara i decidida perquè, tant la universitat com el sistema de recerca, responguin a un model de compromís social, adreçat a fer del coneixement una eina de desenvolupament igualitari i sostenible. Cal denunciar i enfrontar-se a les tendències mercantilitzadores i privatitzadores impulsades per l’objectiu neoliberal de fer de l’educació i la recerca una mercaderia al servei exclusiu de les necessitats del mercat laboral i empresarial.
Només cal un cop d’ull als mitjans de comunicació per constatar una allau de preses de posició en favor de l’augment exponencial de les taxes, de l’eliminació dels mètodes democràtics d’elecció de governants, de l’abolició dels sistemes col•legiats de presa de decisions, de la gerencialització tecnocràtica de la gestió, de desviar la recerca cap a centres mixtos dominats per agents privats, de supeditar els objectius acadèmics als criteris establerts per agències de qualitat externes, etc. El llibre blanc del qual tant es parla i tan poc es coneix pot ser la consagració d’aquesta ofensiva neoliberal. Combatre-la és el primer objectiu d’EUiA i la nostra primera exigència al Govern d’Entesa.
Josep Ferrer
Membre de l’Assemblea d’Universitat d’EUiA i exrector de la Universitat Politècnica de Catalunya
Etiquetes de comentaris: Catalunya, Universitat
