El naixement del Dia Interacional de la Dona no rau en un esdeveniment aïllat sobre el qual ni tan sols existia consens entre la historiografia nord-americana i l’espanyola, sinó que s’ha d’emmarcar en un context històric i ideològic molt més ampli.
Historiografia errònia
Dia Internacional de la Dona Treballadora “Es considera una jornada de lluita feminista a tot el món, en commemoració del dia 8 de març del 1908, en què les treballadores d’una fàbrica tèxtil de Nova York anomenada Cotton van declarar una vaga en protesta per les insuportables condicions de treball. El propietari no va acceptar la vaga i aleshores les obreres van ocupar la fàbrica. L’amo va tancar les portes i va calar foc, de manera que les 129 treballadores que hi havia a dins van morir abrasades (...)”. Victoria Sau, Diccionari Ideològico-Feminista (1981)
Dia Internacional de la Dona Treballadora
“Es considera una jornada de lluita feminista a tot el món, en commemoració del dia 8 de març del 1908, en què les treballadores d’una fàbrica tèxtil de Nova York anomenada Cotton van declarar una vaga en protesta per les insuportables condicions de treball. El propietari no va acceptar la vaga i aleshores les obreres van ocupar la fàbrica. L’amo va tancar les portes i va calar foc, de manera que les 129 treballadores que hi havia a dins van morir abrasades (...)”. Victoria Sau, Diccionari Ideològico-Feminista (1981)
“El 8 de març, explicava als meus alumnes d’Estudis de la Dona la història del Dia Internacional de la Dona. És una història que jo m’havia repetit diverses vegades i que, per tant, coneixia bé. Una manifestació espontània organitzada per les treballadores del sector tèxtil de la ciutat de Nova York, protestant pels baixos salaris, la jornada laboral de dotze hores i les creixents càrregues laborals va ser dispersada per la policia d’una manera bastant brutal. Moltes noies van ser detingudes; algunes van ser trepitjades per la multitud. Cinquanta anys més tard, en l’aniversari d’aquesta manifestació, es va establir en la seva memòria el Dia Internacional de la Dona”. Temma Kaplan, On the Socialist Origins of Internacional Women’s Day. Feminist Studies 11, núm. 1 (Spring 1985), 163.
En la historiografia espanyola, la commemoració del 8 de març es vincula, erròniament, a l’incendi succeït l’esmentat dia de l’any 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York, provocat pel mateix empresari davant les obreres declarades en vaga i tancades a l’immoble. En la historiografia nord-americana es vincula, també erròniament, a una manifestació de treballadores del sector tèxtil a la ciutat de Nova York, que reivindicaven millores laborals. Totes dues referències són falses, i pretenen silenciar el veritable origen d’aquesta festivitat. En relació a l’incendi, n’hi ha prou de mirar el calendari per fer trontollar aquesta teoria: el 8 de març del 1908 era diumenge. Sí que hi va haver un incendi a la fàbrica Triangle Shirtwaist Company, on van morir moltes dones, la majoria immigrants, però va ser el 25 de març del 1911, dos dies anterior a la primera celebració del Dia Internacional de la Dona. En relació a la manifestació, tot i que va tenir lloc, va ser el 27 de setembre del 1909, quan els empleats i les empleades del tèxtil van fer una vaga de tretze setmanes; però aquest esdeveniment tampoc és l’origen de la celebració del 8 de març.
La veu de les historiadores
Les historiadores Liliane Kandel i François Picq afirmen que el mite que situa la manifestació en l’any 1857 va ser creat el 1955 per eliminar el caràcter comunista que més tard adquiriria el Dia Internacional de la Dona. Per desvetllar els veritables orígens de la celebració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, i no com a Dia Internacional de la Dona Treballadora, ens hem basat en la investigació realitzada per Ana Isabel Álvarez González Los orígenes y la celebración del Día Internacional de la Mujer, 1910-1945 (KRK-Ediciones: Oviedo, 1999). La historiadora nord-americana Mari Jo Buhle, en la seva obra Women and American Socialism 1870-1920, va estudiar l’incendi de la Triangle Shirtwaist Com-pany, però no pas per donar origen al Dia Internacional de la Dona, sinó per ocasionar la mort de les obreres que el 1910 havien protagonitzat la primera vaga duta a terme exclusivament per dones. La decisió de convertir aquesta celebració en una festivitat internacional va anar a càrrec de Clara Zetkin (1857-1933), líder del moviment alemany de dones socialistes. La seva proposta s’inspirava en el Women’s Day que les socialistes nord-americanes venien celebrant des del 1908 per reivindicar el dret al vot per a les dones..
El Dia Internacional de la Dona tenia com a finalitat exclusiva promoure la lluita pel dret al vot de la dona, sense cap mena de restricció basada en el nivell de riquesa, propietats o educació. La primera celebració del Dia Internacional de la Dona es va produir el 19 de març del 1911, i va ser seguida a Àustria, Alemanya, Dinamarca i Suècia. Durant els primers anys, el Dia Internacional de la Dona se celebrava en dates diferents, segons els països. Però el 1914, a proposta de les alemanyes, es va celebrar per primera vegada el 8 de març a Alemanya, Suècia i Rússia.
La Revolució Russa del 1917 va tenir una gran influència en el Dia Internacional de la Dona. Tot i que el 8 de març se celebrava a Rússia des del 1914, el 1917 les dones russes es van amotinar davant la manca d’aliments, donant inici al procés revolucionari que acabaria el mes d’octubre d’aquell mateix any. Els esdeveniments del 8 de març del 1917 (23 de febrer al seu calendari) són importants, no només perquè van donar origen a la revolució i perquè els van protagonitzar dones, sinó perquè van fer que el Dia Internacional de la Dona passés a celebrar-se, sense més canvis fins a l’actualitat, el 8 de març.
Nacions Unides, amb ocasió de la celebració el 1975 de l’Any Internacional de la Dona, va oferir la seva versió dels fets; segons Ana Isabel Álvarez, en aquest breu informe se silencien els esdeveniments del 1917 a Rússia: “El Dia Internacional de la Dona va ser proposat per primera vegada per Clara Zetkin, una representant de la Conferència de Dones Socialistes celebrada a Copenhaguen el 1910”. La proposta va arribar a l’inici d’un període de gran transformació social i política al món. Europa estava al fil de la Primera Guerra Mundial; els imperis colonials d’Àsia i de l’Àfrica patien les primeres commocions de la revolta nacionalista, i a Nord-amèrica el moviment pel sufragi femení estava qüestionant algunes de les presumpcions de les relacions humanes. La crida de Zetkin a les dones per unir la seva lluita per la igualtat de drets amb la lluita per preservar la pau mundial va topar amb un cor sensible. Quan es va celebrar el primer Dia Internacional de la Dona el 1911, més d’un milió i mig de dones hi va participar públicament. A més del dret de vot i a ocupar càrrecs públics, demandaven el dret a treballar i a l’ensenyament vocacional, i la fi de la discriminació en el treball”. Declarat per l’Assemblea General de Nacions Unides.
Comissió de la DonaEtiquetes de comentaris: Dona
