Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.


Es diu que les dades són fredes i probablement és cert. Les dades que s’utilitzen per descriure la realitat social s’acostumen a fer servir per objectivar, per distanciar-se d’allò que s’observa i mesurar-ho. Tot i així, a vegades les dades són indicadors d’alguna cosa tan punyent que difícilment es poden qualificar de fredes. És el cas de les poques dades de què disposem de les condicions de vida a Palestina, que donen a entendre quina és la realitat de la vida quotidiana dels palestins i palestines, i com el conflicte i la ocupació israeliana la condicionen i fan que sigui una vida impossible.

Els territoris ocupats de Palestina tenen una població aproximada de 4 milions de persones. Després de 60 anys de conflicte, les vides de tres generacions de palestins estan completament condicionades per la guerra i l’ocupació. Una ocupació que continua causant ferides que, en el millor dels casos, tardaran moltes generacions més a cicatritzar. Els últims dos anys, als territoris ocupats han mort directament per causa del conflicte 1.094 persones, i més de 5.000 han estat ferides. Cada mort és una vivència social i familiar traumàtica i suposa un nou abisme per a una solució justa al conflicte.

Els habitants dels territoris ocupats viuen un ofec constant per part de l’Estat israelià i el seu exèrcit, que impedeix el desenvolupament d’un projecte de vida mínimament normalitzat a nivell individual i col•lectiu. Un exemple d’aquest ofec són els tocs de queda. De forma sovint aleatòria, l’exèrcit israelià prohibeix als habitants d’una zona determinada sortir de casa seva, cosa que els impedeix des d’anar a treballar fins a sortir a buscar aigua o aliments. A la ciutat de Qalqiliya, als nord-oest de Cisjordània, el més de novembre passat van tenir 318 hores de toc de queda. Organismes internacionals com ara les Nacions Unides o el Banc Mundial han denunciat el deteriorament de les condicions socioeconòmiques a Palestina i han subratllat la importància de la llibertat de moviments per començar a millorar les condicions humanitàries i rehabilitar social i econòmicament la zona.

I és que Cisjordània és una autèntica zona d’obstacles a la mobilitat. El 38% d’aquest territori està ocupat per assentaments i infrastructures israelianes il•legals, a les quals els palestins no tenen accés. D’aquesta manera, Israel ha teixit una teranyina d’obstacles per a qualsevol tipus de desplaçament dels habitants. S’han construït, per exemple, carreteres de connexió entre assentaments, o dels assentaments a Israel per on només poden circular vehicles israelians. Es practica el que es coneix com a road blocks, que consisteix a tallar carreteres palestines de forma més o menys aleatòria justament per impedir una mobilitat fluïda. Però potser el que crida més l’atenció és la presència asfixiant de punts de control o checkpoints. És en aquests punts de control on la població palestina i els militars israelians es troben cara a cara en una de les vivències quotidianes més tenses del conflicte. L’arbitrarietat i la vexació són constants i serveixen de recordatori als palestins i palestines de la seva dominació. És com si Israel intentés demostrar cada dia que té el poble palestí al palmell de la mà i que en qualsevol moment pot tancar el puny i esclafar-lo. El 2007, Nacions Unides va registrar quasi 6.000 checkpoints aleatoris en territori palestí.

En aquestes condicions, fa dècades que la vida a Palestina és un impossible. Paral•lelament al conflicte polític, a la col•lecció de vulneracions de la legalitat internacional per part de l’Estat d’Israel, del pes de la història de la zona, a la seva rellevància geopolítica, el conflicte és pel poble palestí una llosa a qualsevol esperança de projecte de vida individual o col•lectiva.


REQUADRE


•Entre 2006 i 2007 han mort per conflicte directe 1.094 palestins i 5.035 han estat ferits.

•Més d’un 38% del territori de Cisjordània està ocupat per infrastructures israelianes.

•El 2007, les ciutats de Cisjordània han viscut 873 hores de toc de queda.

•L’últim any s’han registrat 5.858 checkpoints aleatoris de l’exèrcit israelià.

•Només el 2007, Israel ha detingut 6.082 persones als territoris ocupats.

Dades extretes d’informes de la United Nations Office for the Coordination of Humanitarian Affairs in the Occupied Palestinian Territory (OCHA-oPt). www.ochaopt.org

Roger Soler i Martí

Etiquetes de comentaris: ,


http://www.avant.cat/avant/uploaded_images/OPINIO!-756032.jpg