La revolució consisteix a canviar tot el que cal canviar. Raúl Castro, proclamat el 24 de febrer nou president de Cuba, fa seves les paraules de Fidel i afronta la direcció de l’illa
Des que el 17 de novembre del 2005 el comandant en cap Fidel Castro expressés a la Universitat de l’Havana que la revolució podria revertir-se a conseqüència dels seus propis errors, i va cridar tothom a buscar solucions, es va iniciar un procés de debat en la societat cubana que ha estat aprofundit pel discurs pronunciat el passat 26 de juliol, en commemoració de l’assalt de la Caserna de Moncada, pel general d’exèrcit i segon secretari del Partit Comunista cubà –avui president–, Raúl Castro.
En la seva intervenció realitzava un abordatge crític i realista de les dificultats internes i dels temes de política domèstica, evidenciant que la direcció actual té consciència que només es pot avançar si el poble i els treballadors estan disposats a compartir els sacrificis i se senten compromesos amb el procés revolucionari.
El primer pas per resoldre qualsevol problema és tenir consciència de la seva existència, i un dels principals problemes és aconseguir vincular l’ingrés als resultats del treball. L’agricultura i l’autosuficiència alimentària són temes vitals als quals el bloqueig nord-americà afecta molt, però hi ha una infinitat de microplans, plans regionals i comunals de producció i serveis que poden emprendre’s amb recursos propis i no es fan per la concepció centralista d’un sol pla econòmic que dirigeix les prioritats, recursos, salaris, etc. L’exemple, en el seu discurs, de la producció i subministrament de la llet a nivell local indica una línia d’acció i pensament que porta a l’autogestió social socialista, és a dir, intentar resoldre els problemes a cada nivell amb els propis recursos.
Estretament relacionat amb aquesta concepció, i de vital importància, el criteri leninista afirma que no és possible resoldre els problemes particulars sense resoldre els generals. Els problemes no es resoldran si no es canvien els mètodes d’organització de la producció, passant d’un model d’acumulació centralitzat a un altre que tingui en compte els interessos de la nació, però també els de les regions i els de la reproducció ampliada de les empreses.
En la integració bolivariana, s’ha de buscar bàsicament el que es necessita de fora de l’illa. Ens estem referint als nous enfocaments participatius, democràtics, autogestionaris en grau divers i projecció cap a una major socialització d’apropiació dels resultats de la producció, tenint en compte que gairebé 50 anys de concepcions centralistes i burocràtiques no poden ser canviades en pocs mesos. Els canvis, aplicats des de baix, han d’anar en l’arrel de les relacions de producció, en forma tal que aconsegueixin el suport i l’entusiasme de les masses. Els pobles són els veritables propulsors dels canvis, i els dirigents interpreten aquests sentiments i els encapçalen.
El camí de Raúl
La intervenció del segon secretari del partit brinda molt males notícies als partidaris de la restauració capitalista. En el missatge de Raúl també hi ha un advertiment per als dogmàtics i retardadors incrustats en l’aparell burocràtic: d’immobilisme, res.
Si es vol avançar pel camí que assenyala Raúl calen, per tant, nous mètodes i estratègies. Emprendre profunds canvis en els mètodes de direcció de l’economia, que permeti els treballadors i les masses expressar més les seves opinions i augmentar la participació en les decisions, per tal que l’acompliment dels plans es realitzi conscientment, sense desviacions de recursos i atenent, com va expressar Raúl, al pagament segons treball realitzat.
Les UBPC (Unitats Bàsiques de Producció Cooperatives) i el Sistema de Perfeccionament Empresarial, bases econòmiques del nou socialisme a Cuba, han de ser alliberats dels seus actuals lligams i limitacions, que els impedeixen convertir les unitats de producció i serveis en veritables empreses cooperatives, autogestionades i cogestionades.
L’aplicació conseqüent de les directrius d’aquest discurs és la millor resposta que els cubans i les cubanes poden donar a Fidel, amb la finalitat de garantir la irreversibilitat de la Revolució i la consolidació del socialisme a Cuba. Com va dir el comandant el primer de maig del 2000, “revolució és canviar tot allò que ha de ser canviat”.
Cèl•lula de Solidaritat Internacionalista del PCC ‘Che Guevara’Etiquetes de comentaris: Cuba, Internacional
