La decisió de Fidel Castro de no presentar-se a la presidència és una actitud lúcida, respectuosa, coherent i honesta. Ha transcorregut un temps prudencial per avaluar pronòstics després de la greu malaltia que el va apartar de les tasques de govern el juliol de 2006, i el comandant afronta ara la immediatesa del procés constitucional en curs per constituir la nova legislatura parlamentària i el Consell d’Estat, inclòs el seu nou president. Fidel assumeix la seva situació precària de salut, si més no per poder desenvolupar plenament les funcions a què obliga un càrrec tan important i exigent com el de president del Consell i cap de les Forces Armades.
Tanmateix, les limitacions físiques no suposen, llegint les seves darreres reflexions i escrits publicats, un deteriorament intel•lectual ni psíquic, ja que el comandant fa una anàlisi molt acurada de la situació present i de quin ha de ser el seu desenvolupament. En definitiva, correspon al poble cubà decidir el demà del seu país, i hi ha milers de milers de persones de diverses generacions formades i preparades per tirar endavant el repte de preservar la sobirania, seguir avançant i no claudicar en les seves preuades conquestes socials i polítiques. Fidel anuncia la seva continuïtat com a col•laborador insigne i respectat del pensament cubà, i la seva adhesió a les idees que ha defensat al llarg de tota una vida. Sens dubte, és especialista a superar funestos pronòstics dels seus enemics més viscerals. Ni Cuba va caure amb el bloc socialista ni ell ha caigut, tampoc biològicament, front al desè president dels Estats Units que sobreviu.
Cap ésser humà no és, però, immortal, i un dia es produirà la seva extinció física. Quan arribi l’hora final, el company, el comandant, podrà descansar de forma ben merescuda. La seva vida és tan excepcional que la història que ja el va jutjar el tornarà a jutjar, i ho farà retent-li homenatge i gratitud per la seva entrega heroica a la causa dels pobles, dels oprimits, dels febles, cubans i no cubans, llatinoamericans i ciutadans de tot el món. Ha estat un privilegi viure una etapa històrica al costat de la revolució cubana. Avui és la llavor i l’exemple de moltes altres revolucions i Fidel ha estat el seu conductor i el seu màxim dirigent.
Per a la gent que conformem EUiA, amb independència del grau d’adhesió a Cuba, el seu poble i els seus governants, i que va des del respecte fins a l’afecte i la militància solidària i ideològica, la notícia reflecteix una situació real i de futur. Seguirem al costat d’aquest poble sobirà, respectant les seves decisions sense ingerències imperialistes ni trampes neoliberals. Si volguessin els qui s’anomenen demòcrates amics de Cuba, aquesta és una ocasió excel•lent per aixecar definitivament el bloqueig econòmic i comercial amb què els Estats Units han pretès ofegar la ciutadania cubana. Un bon moment per fer un gest com l’alliberament dels cinc patriotes cubans empresonats injustament a l’Imperi. Endavant! Esperem notícies i, en tot cas, aquí estem, com sempre, pa lo que sea. company i comandant Fidel: salut!
Antoni MoragasEtiquetes de comentaris: Cuba, Internacional
